Thomas Hobbes

		Filòsof anglès. Format a Oxford, passà temporades a França, a Alemanya i a Itàlia, fugint de les lluites entre l'exèrcit i el parlament i de la dictadura de Cromwell. Es relacionà amb Galileu i amb Descartes. Admirador de Bacon, n'adoptà el mètode inductiu, que combinà amb el deductivomatemàtic, dins una concepció general materialista: només hi ha matèria i moviment, úniques realitats constatables pels sentits, única font de coneixement. Reduí la filosofia a un estudi dels cossos en general (De corpore, 1655), del cos humà (De homine, 1657) i del cos polític (De cive, 1642; Human nature, 1650, De corpore politico, 1650; i Leviathan, 1651, obra de gran repercussió, on exposa exhaustivament la seva teoria política). Entengué l'home com una "màquina" complexa. Nominalista, concebé la ciència com una síntesi d'elements convencionals —llenguatge— i d'elements empírics. Quant al cos civil, parteix de considerar la natura humana com a essencialment egoista i dominada per desitjos il·limitats. En una societat natural, per tant, els homes es troben constantment enfrontats els uns amb els altres per tal de satisfer llurs apetències (homo homini lupus). Amb l'objectiu de superar aquest estat de guerra permanent, els homes renuncien a part de les seves ambicions i estableixen un pacte pel qual un sobirà és investit d'un poder absolut amb la finalitat d'exercir un govern que preservi la pau social. El monstre bíblic Leviatan és el símbol d'aquest poder sobirà, que els súbdits temen però que accepten perquè els protegeix d'ells mateixos. Aquesta teoria política, entroncada amb el maquiavel·lisme, fou combatuda pels apologetes de l'origen diví del poder reial; d'altra banda, la idea d'un pacte previ a la designació d'un sobirà anticipa certs aspectes del liberalisme.

Arbre del coneixement

A la Hiperenciclopèdia

hiperenciclopedia@grec.com