El programa depèn de fins a 5 paràmetres, a més de la grandària de la quadrícula. El primer paràmetre és el nombre de peixos, la presa. Els peixos neden aleatòriament cap a un dels quatre quadrats de la quadrícula adjacents verticals o horitzontals, si no estan plens. Es poden sobrepassar els límits de la quadrícula de manera que un peix pot travessar una cantonada per aparèixer en l'oposada. El segon paràmetre és el temps per la procreació (breed time). Si un peix sobreviu aquest nombre de cicles i hi ha un espai disponible, es crea un nou peix. El tercer paràmetre es el nombre de taurons, els depredadors. Un tauró es menja un peix en un quadrat adjacent de la quadrícula. Si no hi ha cap peix el tauró neda aleatòriament cap a una cel·la adjacent. El quart paràmetre es el temps que pot passar un tauró sense menjar (starve time). Si el tauró no troba un peix en aquest nombre de cicles, morirà. El paràmetre final es el temps per la procreació dels taurons (shark breed time). Els taurons es reprodueixen com els peixos.
Si el nombre de taurons és molt petit, la població de peixos creixerà ràpidament, i la població de taurons la seguirà ràpidament ja que trobaran molt menjar. Eventualment els peixos poden acabar-se. Depenent de la quantitat i la distribució dels taurons al principi, els peixos poden desaparèixer completament, els taurons poden quedar aïllats i desaparèixer o es pot preveure una catàstrofe.
Estudis de sistemes biològics, aïllats amb una manca de diversitat han mostrat comportaments similars, tot i que mai han estat tan simples. Les pujades i baixades de les poblacions són interessants en sí mateixes i hi ha una petita evidencia per qualsevol filosofia social o política.
Els peixos son verds, els taurons vermells, i el fons és de color blau cel. El gràfic mostra el nombre de peixos i taurons de 0 fins el nombre total de cel·les de la quadrícula. Una línia vertical mou l'actualització dels cicles i quan es troba amb l'extrem dret, continua per l'extrem esquerre. Quan es canvia qualsevol dels paràmetres o es pica l'opció Remix, es marca una discontinuïtat amb una línia blanca vertical.
Quan es canvia el paràmetre de la procreació o de la mortalitat, cada peix i tauró rep després de la següent procreació o d'haver menjat. Quan un peix o un tauró es crea, els seus valors de procreació i mortalitat s'omplen aleatòriament. El nombre de peixos i taurons s'actualitzen contínuament pel programa, però poden ser canviats per l'usuari. Sempre que es canvia el nombre de peixos o taurons o la grandària de la quadrícula la simulació es torna a barrejar.
La disposició inicial dels peixos i dels taurons a la quadrícula afecta a la simulació, i està ben barrejada inicialment. Això pot ser fet explícitament amb l'opció Remix. La simulació pot parar-se i restablir amb els botons de Stop i Go. El navegador pot suspendre el programa quan es desplaça verticalment fora de la pantalla.
Traducció al Català Febrer del 2000
Un autòmat cel·lular és un sistema molt general però que sempre manté certes propietats. La seva utilitat és la de calcular l'evolució d'un sistema a on l'espai és una peça important. Per considerar l'espai, doncs, es fa servir una graella normalment rectangular, a on hi ha disposades un seguit de caselles (d'aquí el nom de cel·lular). L'evolució del sistema es calcula a partir de la interacció local entre cada casella i les seves veïnes, i sempre es tenen en compte variables discretes amb un nombre d'estats possibles finit. De fet cada casella actua de la mateixa forma, calculant individualment el seu valor futur a partir del seu valor present i el de les seves caselles veïnes. En el cas més general es pot tenir una taula a on surten tots els valors possibles de la casella i les seves veïnes, i el valor resultant.