Glossari Ciències de la Terra

• Les ciències de la Terra i el medi ambient tenen com a objectiu la comprensió del funcionament dels fenòmens naturals i la seva relació amb les activitats humanes.
   
• Com a coneixement "científic", pretén el desenvolupament de models teòrics que representin els trets fonamentals del funcionament dels fenòmens en estudi i ajudin a comprendre'l i a preveure la seva evolució en el temps. Un model és la representació inevitablement simplificada de la realitat, formulada com a lleis (la primera llei de Newton del moviment diu que "tot cos es manté en repòs o en moviment uniforme en línia recta excepte si se li apliquen forces exteriors") o com a equacions matemàtiques (la força d'atracció entre dos cossos és proporcional a les seves masses i inversament proporcional a la distància que els separa al quadrat).
   
• La gran complexitat de la Terra fa que les prediccions dels models siguin limitades: els meteoròlegs no poden fer previsions més enllà de 48 o 52 hores, i els ecòlegs saben que la introducció d'una nova espècie en un ecosistema pot produir grans desequilibris imprevisibles (la introducció del conill a Austràlia va produir una plaga de conills degut a la inexistència a Austràlia de depredadors específics de conills).
   
• La teoria de sistemes, desenvolupada pel biòleg Von Bertalafny a mitjans de segle, permet desenvolupar models adequats a la complexitat dels fenòmens ambientals.
   
• L'anomenada teoria de la complexitat sorgeix inicialment del físic Lorenz quan, emprant ordinadors per resoldre sistemes d'equacions dinàmiques no lineals (típics de sistemes complexos) descobreix que poden haver-hi patrons d'ordre "ocults" en evolucions aparentment caòtiques, i que, en alguns casos, petites pertorbacions del sistema poden fer que el seu comportament es vegi "atret" cap a formes ordenades espontàniament.
   
• El sistema Terra es composa de: biosfera, geosfera, atmosfera, hidrosfera.
   
• L'estudi dels impactes i els riscos derivats de les activitats humanes, principalment del consum de recursos naturals, mostra que la Terra és un sistema complex, donada la quantitat d'elements que hi interactuen al llarg del temps. La Terra és un sistema obert energèticament (rep energia del sòl) i un sistema tancat des del punt de vista dels materials.
  
  

El problema en estudi

• En els últims 100 anys, la població del planeta ha passat de 2.000 milions de persones a 6.000 milions. A més s'ha produït un augment de l'esperança de vida d'uns 40-45 anys fins el 76 anys.
   
• També s'ha produït un augment continuat de les rendes i del nivell de vida, tot i que el 25% de la població del món consumeix el 75% dels recursos del món.
   
• L'ús de recursos naturals (aigua, petroli, fusta...) no és proporcional al nombre d'individus ni a les seves necessitats metabòliques
   
• Els recursos són aquells béns del medi que els humans utilitzen per satisfer les seves necessitats i afavorir el seu desenvolupament. Són útils als humans, i escassos.
   
• Els recursos renovables tenen un període de formació baix, es regeneren a un ritme comparable al seu ús (com l'energia solar).
   
• Els recursos no renovables precisen grans períodes de temps per formar-se i l'ús humà pot esgotar-los (com el petroli).
   
• Des del punt de vista de la seva utilitat, poden agrupar-se en productes energètics (substàncies susceptibles de produir treball) i matèries primeres (minerals, aigua, sòl)
   
• L'home ha construït màquines i eines (automòbils, ordinadors...) que requereixen energia externa o exosomàtica per al seu funcionament. Els éssers vius utilitzen energia endosomàtica, procedent dels aliments que consumeixen.
   
• La transformació de la societat agrícola a la societat industrial suposà que en uns pocs decennis les poblacions es concentraren a les ciutats, les activitats se separaren dels llocs de residència augmentant les necessitats de transport, les zones s'especialitzaren i augmentà enormement el comerç a escala primer nacional i després mundial. Com a conseqüència, el transport de persones, mercaderies, aigua i energia ha crescut més de pressa que el creixement de l'economia.
   
• La societat de la informació i el coneixement, l'etapa recent de transformació econòmica, suposa augments majors d'intercanvis d'informació, que per la seva natura són immaterials i no consumeixen recursos naturals. No hi ha acord fins a quin punt aquests fluxos d'informació substituiran o més aviat s'afegiran i fins i tot estimularan major consum i transport de recursos materials.
   
• Fins molt recentment, fa uns trenta anys, la humanitat no havia pres consciència dels límits del planeta per suportar les seves activitats. El primer Dia de la Terra se celebrà als Estats Units el 1970, i en el Congrés d'Estocolm el 1972 es va definir el medi ambient per primera vegada com "el conjunt de sistemes físics, químics, biològics i socials capaços de causar canvis directes o indirectes a curt termini sobre els éssers vius i les activitats humanes". Un dels elements que estimularen aquesta consciència planetària fou el redescobriment de la Terra com un petit "planeta blau", l'únic planeta viu de la galàxia, per les imatges de les exploracions de la NASA.
   
• A partir del 1974 s'inicià l'anomenada "Crisi del Petroli", en el que els països productors, la major part àrabs, es posaren d'acord per pujar els preus provocant una crisi econòmica sense precedents en els països desenvolupats.
   
• Des d'aleshores s'ha pres consciència dels impactes que les activitats produeixen sobre el medi natural (l'atmosfera, el sòl i el subsòl, els rius i els aqüífers, el mar) i sobre els riscos que se'n deriven per a la supervivència del planeta.
   
• L'estat del medi ambient en un moment determinat és el resultat de la seva pròpia evolució i dels impactes acumulats per l'acció humana. Hi poden haver impactes humans que produeixin efectes irreversibles sobre l'estat del sistema, que romanen fins i tot quan l'impacte humà desapareix.
   
• Els impactes ambientals són qualsevol efecte advers o beneficiós pel medi derivat de l'actuació humana.
   
• La major part dels fenòmens naturals són repetitius i succeeixen correntment, malgrat això a vegades resulten catastròfics. Les catàstrofes són fenòmens de gran violència amb cicles de repetició molt llargs.
   
• La perillositat d'una catàstrofe és la seva probabilitat d'ocurrència. Per mesurar-lo s'utilitza l'anomenat període de retorn. El període de retorn dels 500 anys és, per exemple, la probabilitat que en un any determinat succeeixi la major catàstrofe ocorreguda en els darrers 500 anys. Aquesta és la magnitud que s'utilitza pel càlcul d'inundacions.
   
• La vulnerabilitat és l'expectativa de dany, i pot mesurar-se com el percentatge de dany en relació a tots els béns existents. Si es perden tots els béns, la vulnerabilitat seria, doncs del 100%.
   
• El risc és el producte de la perillositat per la vulnerabilitat. Disminuir un risc equival a disminuir la perillositat o la vulnerabilitat. Es poden analitzar els riscos de fenòmens com allaus, avingudes, erosió costanera, erupció volcànica, esllavissament, huracà, sequera, terratrèmol, tempesta de vent, tornado, tsunami.
   
• La gestió ambiental és el procés d'analitzar, planificar i controlar la manera com cal utilitzar els recursos per no esgotar-los ni malmetre el medi com a conseqüència del seu ús. Les mesures adoptades poden ser mesures preventives o mesures correctores.
   
• L'avaluació d'impacte ambiental és el conjunt d'estudis per estimar els efectes que l'execució d'una determinada acció humana té sobre el medi.