No hi ha forma més viva d'aproximar els alumnes a la història i d'assolir un aprenentatge significatiu, que realitzant el treball de l'historiador, és a dir, essent el protagonista d'una petita investigació que impliqui la recerca de documents originals, el seu anàlisi i la seva interpretació. La recerca de fonts orals com a fonts documentals originals per al coneixement històric és, segurament, l'únic tipus de font que permet una investigació complerta per part dels alumnes de secundària. Li permet experimentar totes les fases d'un procés de recerca i investigació en les Ciències Socials. L'alumne haurà de planificar el seu treball formulant un projecte, elaborant guions de treball, elaborant un procés de recollida d'informació, realitzant la transcripció d'un document original, tractant la informació, etc. En definitiva, haurà de participar en el disseny de la seva estratègia d’aprenentatge
La Història Oral es fonamenta en la recollida del testimoni d'homes i dones preguntant-los sobre la seva vida. Homes i dones que poden haver tingut un protagonisme principal en algun fet històric important per a la col·lectivitat o no. En realitat, però, l'interessant de la història oral no sempre és la reconstrucció exacte dels fets, sinó la reconstrucció de les experiències viscudes i la petjada que han deixat aquells fets en les comunitats.
Què és pot investigar?
1r cicle d’ESO:
Autobiografia
Testimonis a l’aula per saber de la seva vida.
Biografia d’un company, professor/a.
L’escola
3r d’ESO
Transformació del barri, ciutat
Les formes de vida d’abans i ara
El treball: canvis, oficis professionals, condicions, a la llar, negocis familiars,...
La vida quotidiana
L’emigració als anys 60.
Les comunitats i cultures diferents en el propi barri
La Història de l’institut
L’oci, el lleure canvis i continuïtats
L’Associació de veïns.
4t d’ESO, Batxillerat
Guerra Civil: la vida al front, la vida a la reraguarda, el paper de la dona, els bombardeigs, l’economia de guerra, l’escola durant la guerra, expropiacions, refugiats, el dia que van entrar els nacionals, la por a les represàlies.
Postguerra, franquisme: l’exili, la repressió, presons, la vida quotidiana (racionament, estraperlo, ...) la resistència (el maquis, la clandestinitat), la situació de la dona en el franquisme, L’escola franquista, ...
Les Lluites sindicals, obreres, estudiantils, veïnals
Anys 60. Transformacions i canvis. Electrodomèstics, Turisme, ...
Immigració: Els pobles d’origen, el treball dels pares, ambient familiar, rol dels membres de la família, la infantesa, els jocs, l’ensenyament, L’escola ( llibres, uniformes, càstigs, diferència entre nens i nenes...) L’habitatge, l’alimentació, el vestit, la religiositat, les celebracions, Nadal, Festa major, casaments, comunions, ...
El fet migratori: causes, aspiracions,viatge, integració, l’habitatge, el barri, la feina (condicions, horaris, sous...) formar una família.
La transició política i l’arribada de la democràcia: postura de la població davant el nou moment polític, les associacions de veïns, la lluita per canviar i dignificar els barris, els primers ajuntaments democràtics, els partits i sindicats.
Més recentment: moviments socials, la precarietat en el treball, nou oci i temps lliure, l’arribada de nova immigració, ...
Recursos i material per a l’aprenentatge de les ciències socials, exemple: Tallers d’Història als Casals de Gent Gran. http://www.xtec.cat/~pgomez1/
Relació d’ Entitats de Recuperació de la Memòria Democràtica disposades a col·laborar amb instituts. Col·lectius disposats a difondre les seves experiències en centres educatius. Són testimonis de la guerra civil, de la repressió franquista, dels camps de concentració nazis.
http://www.xtec.cat/innovacio/ciutadania/pdf/entitats_memoria.pdf
AGUILAR, Anna. Viure a Pagès, 1900-1950. Edicions Proa, Barcelona, 2004.
BORDERIAS, C. “La historia oral en España a mediados de los noventa”, a Historia y fuente oral, núm.13, Barcelona, 1995.
BOTEY VALLÈS, Jaume. Cinquanta-quatre relats d’immigració. Centre d’Estudis de L’Hospitalet i Diputació de Barcelona, Barcelona, 1986.
CARRERAS, Montse; FERRANDO, Emili; VILLARROYA, Joan. La immigració a Badalona durant el segle XX. Museu de Badalona, Barcelona, 2006.
DUNAWAY, David. “La historia oral en Estados unidos”, a. Historia y fuente oral, núm. 14, Barcelona, 1995.
FERRANDO PUIG, Emili. La dona a Badalona. Cent anys de protagonisme invisible (1897-1997). Barcelona, Mediterrània, 2000.
FERRANDO, Emili; MARQUEZ, Juan. Les Comissions Obreres en el franquisme. Barcelonàs Nord, 1964-1977. Publicacions Abadia de Montserrat, Barcelona, 2005.
FERRANDO PUIG, Emili, Fuente orales e investigación històrica, Orientaciones metodológicas para crear fuentes orales de calidad en el contexto de un proyecto de investigación històrica. Ediciones del Serbal, Barcelona, 2006.
FOLGUERA, P. Vida cotidiana en Madrid. El primer tercio del siglo XX a través de las fuentes orales. Comunidad de Madrid, 1987.
FRASER, R. Recuérdalo tú y recuerdalo a los otros. Historia oral de la Guerra Civil española. Barcelona:Ed. Crítica, 1979.
FRASER, R. “La formació d’un entrevistador”, a Historia y fuente oral, núm.3, Barcelona 1990.
MOLINERO, C; ISÀS, P. Els industrials catalans durant el franquisme. Euno, Vic 1991.
PUJADAS, Joan J. El método biográfico. Las historias de vida en las ciencias sociales, Madrid: C.I.S., 1992.
PUJADAS, Joan J. “Les fonts orals i la metodologia dels relats biogràfics” . A Perspectiva Escolar, núm 265, Maig 2002.
SERRA, Daniel; SERRA, Jaume. La guerra quotidiana. Testimonis d’una ciutat en guerra (Barcelona 1936-1939) Col.lecció Textos n. 56, Columna Edicions SA, Barcelona 2003
SZCZEPANSKI, Jan. “El método biográfico”, a Papers, núm 10, 1978.
THOMPSON, Paul. La voz del pasado. Historia oral. València: Ed Alfons el Magnànim, 1988
ÚBEDA, Lluís. “Una aproximació als arxius amb fonts orals en l’àmbit català” a Perspectiva Escolar, núm 265, Maig 2002.
VILANOVA, M. Les majories invisibles. Barcelona: Ed. Icària, 1995
VILANOVA, M. “Historia sin adjetivos” a Historia y fuente oral, núm. 14, Barcelona, 1995.
VINYES, Ricard. El soldat de Pandora. Una biografia del segle XX. Barcelona: Ed. Proa, 1998
VINYES, Ricard. El daño y la memoria. Las prisiones de Maria Salvo. Plaza y Janés, Barcelona 2004.
Didàctica amb fonts orals
AADD. Monografic: “Història i fonts orals”, a Perspectiva Escolar, núm 265, Maig 2002.
ARREY, F.; BASTIDA, A.; CASAS, C.; SANLLORENTE, R.; TRIBÓ, G. Lejos de casa, las migraciones contemporáneas. Guia didàctica i quadern de treball. Octaedro, Barcelona, 1999.
ARREY, F; FERRANDO, E.; OJUEL, Ma. Badalona un segle de ciutat. La immigració. Ajuntament de Badalona, 2004.
BIOSCA, G. I IDUARTE, D. “Novela i fonts orals: Gràcia 1930-1952. Una col.laboració d’estudiants de Secundària amb l’arxiu municipal del Districte de Gràcia” a L’Avenç, núm 175.
BIOSCA, G. “Migracions d’abans i d’ara. Experiència de l’IES Vila de Gràcia, Barcelona” a Perspectiva Escolar, núm 265, Maig 2002.
CARRERAS, M.; FERRANDO, E.; VILLARROYA, J. “La construcció social de Badalona del segle XX. La immigració” a Didàctica amb fons d’arxius. Llibre d’actes. Barcelona: ICE, 2002
COLOMER i ROVIRA, M. “La família com a laboratori de recerca històrica” a L’Avenç , núm 176. 1993
FERNÁNDEZ, J.; SELLÉS, E. “Presentació de les experiències. Història oral: apendre i descobrir” a Perspectiva Escolar, núm 265, Maig 2002.
FERRANDO PUIG, Emili. Fonts orals a l’aula Dossier didàctic. Regidoria d’Educació de l’Àmbit de Serveis a les Persones de l’Ajuntament de Badalona, setembre 2004.
FOLGUERA, P. Cómo se hace historia oral. Eudema, Madrid, 1994.
FREIXENET MAS, Dolors: Cornellà, la nostra ciutat Crèdit Variable d’ESO, Quadern 3. Cornellà històric. Edita l’Avenç, 1998
GIL, E. i PERIST, T. Interroguem el passat recent. Alzira:Germania S.G., 1995
