Les conflagracions mundials van desplaçar el poder als EUA i l'URSS, i van retallar el de les potències colonials

Dues guerres mundials van canviar el sistema de relacions internacionals derivat dels imperis colonials, van consolidar l'hegemonia dels Estats Units i van concretar el poder de la Unió Soviètica en el bloc de l'Est fins al 1989. França i el Regne Unit van perdre part de la seva influència i van haver d'afrontar la liquidació de les seves possessions d'ultramar; el Japó, un dels països guanyadors de la primera guerra, va capitular a la segona després dels bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki i va renunciar als seus somnis expansionistes.

L'assassinat de l'hereu de l'imperi austrohongarès, Francesc Ferran, i de la seva dona a Sarajevo (28 de juny de 1914) va desencadenar la primera guerra mundial. Els imperis centrals --Austria-Hongria i Alemanya-- i Turquia i els aliats --França, el Regne Unit, Rússia, Bèlgica, Sèrbia, el Japó i Itàlia (a partir del 1915)--, a més a més dels Estats Units (1917), van dirimir les seves diferències als camps de batalla d'Europa i el Pròxim Orient. Quan es va firmar la rendició alemanya en un vagó de tren, al bosc de Compiègne (11 de novembre de 1918), 27 països es trobaven compromesos en el conflicte.

El tractat de Versalles (1919) va posar límits al poder militar alemany i va fixar reparacions de guerra fins al 1988. Alemanya es va sentir víctima d'un tracte injust que va encoratjar un sentiment de revenja. La crisi econòmica, l'enfrontament dels partits tradicionals i l'ascens del nazisme van portar a la cancelleria Adolf Hitler (1933). L'annexió d'Alemanya (Anschluss ), l'ocupació dels Sudets, l'incompliment del Pacte de Munic i la invasió alemanya de Polònia (1 de setembre de 1939) van portar França i el Regne Unit a declarar la guerra.

La Wehrmacht va estendre el seu poder des dels Pirineus fins a la frontera de l'URSS (guerra llampec), va comptar amb Itàlia i el Japó com a aliats i va intentar infructuosament que Espanya s'unís al seu bàndol. Però la invasió alemanya de l'URSS (22 de juny de 1941), que va fer que Moscou es decidís a entrar en la guerra, i el bombardeig japonès de Pearl Harbour (7 de desembre de 1941), que va merèixer una resposta idèntica per part de Washington, van canviar el curs de la guerra.

La derrota alemanya a Stalingrad, el desembarcament anglo- americà al Marroc, la batalla del Pacífic i l'enfonsament del règim feixista a Itàlia van preparar el terreny per a la victòria aliada. Els desembarcaments de Normandia (6 de juny de 1944) i Provença (15 d'agost) van desencadenar una carrera amb meta a Berlín: la ciutat es va rendir el 8 de maig de 1945; dos dies abans Hitler s'havia suïcidat.

Espanya es va dividir per una guerra civil

La contesa va costar més de 800.000 morts i uns 350.000 exiliats

Un aixecament militar va dividir Espanya en dos bàndols el juliol del 1936. El triomf de l'esquerrà Front Popular a les eleccions generals de febrer d'aquell mateix any va accelerar un cop d'Estat al Marroc el dia 17 de juliol.

L'endemà, la sublevació, dirigida pels generals Francisco Franco i Emilio Mola, es va estendre per tota la península. El moviment militar va fracassar a Madrid, a Barcelona i a les zones industrialitzades, i va triomfar a les zones rurals, en petites ciutats i en capitals com Sevilla i Saragossa.

L'ajuda d'Alemanya i Itàlia va decantar la sort de la guerra cap al bàndol sediciós. Bilbao va caure el juny del 1937, dos mesos després del bombardeig de Gernika. La derrota republicana de l'Ebre va accelerar l'ocupació de Catalunya: Barcelona va caure el 26 de gener de 1939. Madrid es va rendir el 28 de març i València, el 30. L'últim comunicat de guerra duia data 1 d'abril. El cost humà del conflicte va ser de més de 800.000 morts i 350.000 exiliats.

Les victòries dels aliats i els acords de pau van donar vida a nous estats

Els desenllaços de les dues guer- res mundials van donar a llum nous estats i van reduir els límits d'Alemanya. La victòria dels aliats el 1918 va donar vida a diverses entitats noves incloses fins aleshores en els límits d'Austria- Hongria o la seva perifèria.

Alemanya va perdre Galítsia a favor de Polònia, i Lorena i Alsàcia, de França. A més a més, pel Tractat de Versalles, va ser obligada a desmilitaritzar el marge esquerre del Rin, a abandonar les seves colònies i a pagar reparacions de guerra als vencedors fins al 1988.

Turquia va perdre les possessions europees, tret de la riba nord dels estrets del Bòsfor i dels Dardanels i del mar de Màrmara, inclosa la ciutat de Constantinoble, actualment Istanbul.

Dues Alemanyes

El desenllaç de la segona guerra mundial va suposar la divisió d'Alemanya en quatre zones d'ocupació, a més a més de la incorporació a Polònia de Pomerània, Silèsia i Prússia Oriental. De les zones d'ocupació britànica, francesa i nord-americana va sorgir el 1949 la República Federal d'Alemanya i de la soviètica, aquell mateix any, la República Democràtica Alemanya.

Austria va conservar els seus límits a canvi de la neutralitat i Itàlia també gràcies al cop que va posar fi al règim feixista i va portar el país al bàndol aliat.

La conferència d'Hèlsinki, el 1974, va consagrar el mapa de la postguerra i es va dotar d'un mecanisme de control, la Conferència per a la Seguretat i la Cooperació a Europa, succeïda des del final de la guerra freda per l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa.