Quanta aigua necessitem?

• Què passa amb l'aigua a Catalunya? Notícies recents
    

• Quins són els nostres recursos  i quin és el  consum d'aigua a l'àmbit de Barcelona. Model d'abastament
    

• Quanta aigua necessitem? Formula la teva hipòtesi
   

• Valida la hipòtesi al laboratori virtual
   

• Si vols experimentar més, descarrega't el model de simulació

Què passa amb l'aigua a Catalunya? Notícies recents

• Catalunya tindrà tres instal·lacions de tractament d’aigua salada abans del 2005
  
  A V U I dimecres 13 de febrer del 2002

  La sequera fa accelerar el projecte de la dessaladora de Barcelona. 
  
  El departament de Medi Ambient decidirà abans d’aquest estiu la ubicació exacta de la segona dessaladora de Catalunya, que estarà situada a l’àrea metropolitana de Barcelona, com va avançar l’AVUI el novembre passat. La sequera que viu Catalunya ha obligat a accelerar el projecte. La planta tindrà una capacitat inicial de tractament de 20 hectòmetres cúbics anuals (57 milions de litres al dia) i un cost d’entre 60 i 72 milions d’euros. 
   

• Califòrnia, la doble lliçó de l’aigua
  
  A V U I diumenge 27 de maig del 2001
  
  Califòrnia està condemnada a créixer lluitant eternament per resoldre els seus problemes d’aigua”. Aquesta és una de les frases que decoren les parets de l’edifici de bombeig del primer tram del "Califòrnia Aqueduct", un canal de 714,5 km de llarg que dóna subministrament a una de les regions agrícoles més fèrtils del món (valls de Sacramento i San Joaquin) i a una de les àrees metropolitanes més poblades i denses de Nord-america, Los Angeles.
   

• L’Agència Catalana de l’Aigua repartirà els recursos hídrics tractats entre les comunitats de regants
  
  A V U I dissabte 16 de desembre del 2000
  
  Els pagesos de bona part de Catalunya s’hauran d’acostumar a regar amb aigua de depuradora. La situació precària de la major part dels embassaments de les conques del Ter, el Llobregat i la Muga no deixen altra alternativa. Així ha començat a explicar-ho l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a les comunitats de regants que es veuran afectades a partir del gener per les noves mesures urgents contra la sequera.

Quins són els nostres recursos  i quin és el  consum d'aigua a l'àmbit de Barcelona? Model d'abastament

Els recursos disponibles estan formats pel sistema Ter-Llobregat que està format pels embassaments dels rius Ter (Sau i Susqueda) i  Llobregat (la Baells, Sant Ponç i la Llosa del Cavall). Aquest sistema és el més important de les Conques Internes de Catalunya des del punt de vista de subministrament d’aigua potable destinada al consum humà als principals nuclis de població, entre els quals destaquen Barcelona i Girona.

Com a recursos alternatius actualment es disposa dels retorns al riu formats principalment per les aigües tractades per les estacions depuradores d’aigües residuals municipals.

Les aigües subterrànies a Catalunya tenen una gran importància en l'abastament d'aigua potable i en el subministrament de la indústria i l'agricultura. Són particularment importants els aqüifers de la façana litoral (Llobregat, Tordera, Baix Ter, …). Aquests tenen un paper molt important i estratègic en l'abastament de Barcelona i la seva àrea d'influència, el Maresme i la Costa Brava.

En quant al consum, els grans usuaris són:

• Abastaments municipals.
• Grans derivacions destinades al  rec agrícola.
• Grans indústries.
• Golfs.

Quanta aigua necessitem? Formula la teva hipòtesi 

Quins és el balanç actual? 

Creus que els recursos es mantindran constants, augmentaran o baixaran  els propers anys?

Quines alternatives tenim?

Quins són els principals consumidors?

Els consum és regulable? Com?

Quin marge de reutilització de l'aigua és possible?

En el  cas d'optar per construir dessaladores, quins problemes ocasionen?

I si optem pels transvasaments de conca, quins son els seus problemes?
 

Valida la hipòtesi al laboratori virtual

Primera pràctica: Gestió de recursos

Segons les dades, que es donen per defecte, al model de simulació actualment les necessitats d'aigua no es cobreixen.
Cobreix la manca d'aigua utilitzant primer les dessaladores i després els transvasaments.
Nota: a la columna grisa hi han els valors actuals i a les caselles de la dreta hi pots posar les teves previsions.

Segona pràctica: Gestió dels consums

Segons el model de simulació, el consum es distribueix per sectors i població. En quin grau hauria de disminuir la població per tal de garantir-se el subministrament? Com haurien de modificar-se les ha agrícoles per a cobrir la demanda?
Nota: a la columna grisa hi han els valors actuals i a les caselles de la dreta hi pots posar les teves previsions.

Tercera pràctica: Reutilització i regeneració

Reutilització i regeneració de l'aigua. Mantenint recursos i consum tal com els dona el model, és possible una millor gestió de l'aigua per tal d'abastir l'àrea metropolitana de Barcelona?. 
Nota: a la columna grisa hi han els valors actuals i a les caselles de la dreta hi pots posar les teves previsions.

Quarta pràctica: Les propostes ecologistes

La proposta d'"ecologistes en acció" permet solucionar-ne el dèficit?. Intenta traspassar les dades de la següent taula al model. Si no te'n surts a sota hi tens una petita ajuda.

Nota: la primera fila fa referència a regeneració, la segona a reciclatge, la tercera a estalvi en el consum, la cinquena a regeneració malgrat digui reutilització i  la sisena i setena a estalvi en el consum.

Per a més informació sobre el punt 4 consultar:

LES CONQUES INTERNES DE CATALUNYA
A l'adreça: http://ecologistesenaccio-cat.pangea.org/temes/aigua/
alternativa/alternativa.htm
  

Model de simulació en full de càlcul per a ser descarregat

• Aigua_Conques_Internes.xls