Treballs de recerc@
| 2003-2004 | 2004-2005 | 2005-2006 |
Envia'ns el teu treball i participa!
 
 
  Què oferim?
 
  Què són les tutories virtuals?
 
  Guía metodològica
     
 
  Què ens diu el Xavier Rubert de Ventòs
 
  Propostes de treball escollides
 
  Suggeriments dels tutors virtuals
 
  Publicació dels treballs
     
    Recursos
    Treball d'exemple
    Plantilles per presentacions
    Estadística
    Enquestes
    Tipus de variables
    Gràfics i taules en Excel
    HTML
    Conceptes bàsics
    Plantilles per publicar els treballs
     
 
  Envia'ns el teu treball i participa amb nosaltres!
 

 
 

propostes per treballs de demografia

 

index

  • D'on vingueren els vells habitants de Catalunya? I la teva família?
  • Quants fills tingueren els nostres avis i pares? Quant en vols tenir tu?
  • Quines estratègies segueixen les minories?
  • Per què la societat benestant, per ser-ho, necessita de persones i grups que duguin a terme activitats al marge de la llei
  • Per què morien més nenes que nens recent nascuts fa només un segle a França?
 
 
 
 

d'on vingueren els vells habitants de Catalunya? I la teva família?


Fes la pràctica demogràfica del laboratori. Dissenya un qüestionari per conèixer d'on vingueren els pares i els avis dels teus companys de classe o els teus veïns. Compara els resultats a la resta de la població utilitzant els simuladors interactius del laboratori. Quins avantatges i quins problemes va comportar aquesta immigració?

>> comença la recerca per aquí...

 

 
 
 
 

quants fills tingueren els nostresa avis i pares? i quants en vols tenir tu?


Fes la pràctica de demografia del laboratori. Dissenya un qüestionari per estudiar el nombre de germans que tenen els teus companys, i els germans que tingueren els teus pares i avis. A quina edat van tenir els fills les seves mares? Quants fills els agradaria tenir als teus companys? A quina edat? Compara els resultats amb els de Catalunya i extrapola l'evolució de la població fent diferents hipòtesis sobre la natalitat i la fecunditat de la població. Compara la natalitat amb la d'altres països del món. Quines implicacions socials i econòmiques té el descens de la natalitat?

>> comença la recerca per aquí...

 
 
 
 

quines estratègies segueixen les minories


Primer es fan invisibles, i s’infiltren, fins que se senten prou segures de sí mateixes i comencen a afirmar-se, o l’afirmació és produeix espontàniament, fins que emergeix el conflicte i novament ha de tornar-se a fer invisible, com els jueus als calls de les ciutats medievals, crear societats paral·leles, secretes. El conflicte amb altres grups cohesiona al grup al voltant dels seus trets diferencials (nosaltres som els no-altres), i la cohesió del grup extrema la seva singularitat, promou nous conflictes en un cercle viciós; al contrari, de la cooperació, poc a poc, es van constituint xarxes de relació, formes híbrides, es dilueixen i recreen les identitats. Un cert nivell de conflicte latent és necessari per mantenir la identitat del grup.

>> comença la recerca per aquí...

 
 
 
 

Per què la societat benestant, per ser-ho, necessitat persones i grups que duguin a terme activitats al marge de la llei?


Com en les antigues ciutats emmurallades hi havia gent que vivia extramurs, l’equilibri tan precari de les societats modernes necessita de persones i grups que duguin a terme activitats al marge de la llei: prestamistes, dones que ofereixin transaccions sexuals, persones capaces de dur a terme tasques que ningú altre vol fer. Per evitar la usura, afavorir la castedat femenina, garantir les pensions, cal tolerar que altres ho facin, fins un cert punt, d’una manera poc ostentosa, per nosaltres. A vegades les societats necessiten tolerar de tant en tant un Robin Hood per robar als rics i donar als pobres, quan els pobres ho són tant que els rics no els poden ja prendre res.

 

>> comença la recerca per aquí...

 
 

 

 
 

per què morien més nenes que nens recent nascuts fa només un segle a frança?


Fins a finals del segle XIX, una causa freqüent de mortalitat infantil era l’anomenat “sufocament”. Succeïa, senzillament, que els recent nascuts morien aixafats, pel pes del cos de la seva mare, adormida sobre seu. Com passa sovint en el cas de porquets aixafats pel pes de les truges. Més curiós és el descobriment que realitzà en Philippe Aries, un metge del Rosselló: el 86% dels recent nascuts morts per sufocament eren nenes. Per què? Era un cas encobert d’assassinat de nenes, com pasa a la Xina i d’altres llocs? Era una pràctica social? Un cas d’assassinat inconscient? És important tenir present que les dones parien molts fills en aquella època, i que una de cada dues dones moria en el part. D’això fa no gaire més que un segle, tres o quatre generacions.

>> comença la recerca per aquí...

 
 

 

 
   
 
 

 
Per a qualsevol consulta, proposta o aclariment escriviu a:
@recerca