|
| El llenguatge de la
ciutat |
 |
|
L'Agència Local d'Ecologia Urbana de
Barcelona desenvolupa eines i models d'anàlisi que
serveixen per millorar amb criteris sostenibles la
planificació estratègica de la ciutat, en
qüestions tan diverses però alhora tan
interrelacionades com ara l'urbanisme, l'energia,
els transports, l'aigua, els espais públics o els
residus. El director d'aquest organisme és
Salvador Rueda, un ecòleg que estudia els sistemes
urbans i defensa des de fa anys "la mixticitat
d'usos i funcions" que avui caracteritza
l'urbanisme barceloní, amb l'aposta pel districte
tecnològic 22@bcn com a màxim exponent. L'Agència
disposa ja d'eines per mesurar amb precisió la
diversitat pròpia del "llenguatge del teixit
urbà". | |
|
|
|
Rueda ha aplicat a l'urbanisme conceptes i
paràmetres que l'ecologia va desenvolupar dues
dècades enrere per a l'estudi dels ecosistemes
naturals, com ara la biodiversitat. En lloc de
comptar el nombre d'espècies que conviuen en un
entorn determinat, l'Agència d'Ecologia Urbana
mesura la varietat d'activitats econòmiques,
equipaments i persones que hi ha censades a cada
finca, illa o zona de la ciutat. I ho fa
connectant a un programa d'informació cartogràfica
les bases de dades del cadastre, de tributs locals
o de determinats directoris. Cada tipus
d'establiment o activitat econòmica es representa
sobre el mapa amb una icona, del catàleg de més de
10.000 signes que l'equip de Salvador Rueda ha
elaborat en col·laboració amb la càtedra de
Semiòtica de la UAB. Els resultats mostren que a
cada illa de l'Eixample de Barcelona hi ha tantes
persones, negocis i activitats diferents com en
una petita ciutat. Si en lloc d'illes de
l'Eixample fem servir una graella de 200 per 200
metres per dividir el teixit urbà de Barcelona,
quasi tots els sectors resultants obtenen un
"índex de diversitat" prou elevat. Ara per ara és
difícil fer comparacions amb altres ciutats,
perquè aquest sistema és pioner arreu del món.
Tanmateix, l'Agència -una iniciativa conjunta de
l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació i
l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient- ha
començat ja a aplicar-lo a altres municipis de
l'entorn, com el Prat del Llobregat, i d'arreu,
com Atenes o
Milà. | |
|
|
Una de les fonts d'informació
estadística més interessants per a l'Agència
d'Ecologia Urbana era el registre de l'Impost
d'Activitats Econòmiques (IAE), abans que el
Govern de l'Estat suprimís aquest tribut per a
quasi tots els professionals i empreses. A banda
dels efectes negatius sobre les arques municipals,
Rueda també veu la desaparició de l'IAE com "un
entrebanc que encara no sabem com superarem". Per
tal d'obtenir informació sobre l'activitat
econòmica de la ciutat, una alternativa seria
comptar amb la col·laboració de l'Agència
Tributària. La privacitat de les dades individuals
dels contribuents quedaria garantida pel secret
estadístic, és a dir, pel compromís d'explotar i
publicar la informació sempre de forma agregada,
que l'Agència d'Ecologia Urbana sempre assumeix.
Però l'Administració General de l'Estat no dóna
cap accés a les bases de dades tributàries. Rueda
opta per prendre com a referència altres fonts
estadístiques, però lamenta que no s'entengui que
"la informació és l'única alternativa per
modificar l'actual estratègia de desenvolupament
econòmic, basada en el consum constant de
recursos, que és insostenible". |
| |
|
 |
| Salvador Rueda, director de
l'Agència Local d'Ecologia Urbana de
Barcelona | |
Rueda entén la diversitat del teixit urbà
com a informació, com "la riquesa del llenguatge
que conté la ciutat", i fa propostes urbanístiques
per tal d'estendre aquesta riquesa del centre de
Barcelona a les "àrees de nova centralitat" que
cal impulsar dins del municipi. És amb aquests
arguments que va defensar que hi hagués una
estació del tren d'alta velocitat a la Sagrera, un
dels punts amb poca varietat d'activitats avui
dia. I és també a partir d'aquests mateixos
conceptes que defensa el projecte del 22@bcn, com
a estratègia de futur per a un barri que s'ha
volgut potenciar com a seu d'empreses
tecnològiques, però conjugant l'activitat
econòmica amb l'habitatge i el comerç. Sobre el
22@bcn, Rueda creu que l'error és voler que sigui
una realitat en pocs anys, quan les realitats
complexes com ara la de l'Eixample s'han anat
teixint durant més d'un segle. El director de
l'Agència d'Ecologia Urbana també lamenta que
aquesta mena d'estratègies no s'hagin pogut
abordar a escala metropolitana, per la desaparició
de la Corporació Metropolitana de Barcelona el
1987. Rueda creu que, en dificultar el
desenvolupament planificat de l'àrea
metropolitana, Barcelona s'ha vist obligada a
condensar la diversitat d'activitats i negocis que
s'hi produeixen, en lloc de basar el creixement en
l'ocupació de més territori. Tanmateix, està
convençut que, "com més territori siguem capaços
d'articular de manera complexa, millor preparats
estarem per competir de manera
sostenible". | |
|
| Albert Muñoz
|
|
|
|
 |
|
 |
Un
recorregut pel cantó més fosc de l'Espanya de
Franco
|
La
Setmana Internacional de Música Experimental qüestiona
la definició d'art sonor
|
Barcelona, protagonista de dos llibres de
fotografia
|
 |
'L'estat del món 2004' posa de manifest la
necessitat de controlar el
consum
|
 |
Clos
destaca el valor del Fòrum com a 'vacuna contra el
provincianisme'
|
 |
El
Fòrum 2004 busca prop de 5.000
'cooperants'
|
 |
AOL
publica la llista dels correus electrònics no desitjats
més
habituals
| | |