Repensar el territori

ASSAIG

EDUARD MOLNER

Oriol Nel·lo (editor), Aquí, no!
Els conflictes territorials a Catalunya. Empúries. Barcelona, 2003.

Val a dir que em vaig interessar pel llibre d'Oriol Nel·lo esperonat per unes circumstàncies molt concretes: des de ja fa uns quants anys en diferents moviments, que són expressió de diversos conflictes territorials, hi tinc família i amics. No m'és aliena, doncs, una sensibilitat especial envers un tema que per les seves dimensions a casa nostra mereixia un tractament en profunditat: la conflictivitat territorial ha conegut unes magnituds en els darrers anys a Catalunya que només es pot equiparar als moviments veïnals de la transició a la democràcia.
Es tracta, efectivament, d'una revolta del territori que l'estudi editat per Nel·lo tracta d'una manera seriosa. No estem davant d'un pamflet oportunista, aquest és l'intent més seriós d'explicar un fenomen que ateny la pràctica totalitat del país, i que ha tingut una especial rellevància en els darrers 10 anys.
En una completa introducció, Oriol Nel·lo especifica els tres motius essencials que expliquen la conflictivitat territorial, i els moviments socials que aquesta ha generat: la creixent preocupació de la població per la qualitat, els recursos, la seguretat i la identitat de l'indret on viu; la crisi de confiança en les formes institucionals d'expressió i representació ciutadana; i les mancances de les polítiques territorials aplicades des de l'administració.
Més endavant i d'una manera molt sistemàtica, i ordenada, destaca sis trets fonamentals que caracteritzen tots els moviments estudiats: l'organització com a plataformes ciutadanes; la concreció dels objectius a un sol afer o problema; l'autodefinició en els termes d'apolític i autònom; unes formes d'acció col·lectiva contenciosa disruptiva i orientada a la projecció en els mitjans de comunicació; l'argumentació del rebuig en clau ambiental de seguretat i d'equitat territorial; i l'obtenció d'un resultats significatius que aconsegueixen modificar l'acció de l'administració i la resta d'actors en el conflicte.
Evidentment, l'estudi no amaga una crítica ben argumentada a l'actuació de la Generalitat de Catalunya (principal administració implicada en els conflictes estudiats, per bé que no l'única, ni tampoc la més decisiva en tots ells), sobretot per no haver realitzat els plans territorials parcials de cadascuna de les set regions de Catalunya, pendents des de l'aprovació de la llei de política territorial del 1983. Si bé això no hauria evitat l'existència dels conflictes, si que n'hauria pogut limitar l'abast, i alhora hauria fet més entenedora una lògica d'actuació global sobre el territori. L'administració catalana ha actuat aplicant una mecànica de globus sonda: llançament de proposta, avaluació de la resistència, i en funció d'això continuïtat o retirada de l'actuació.

TRANSCENDIR LA MOTIVACIÓ PRIMERA
Nel·lo jutja la vàlua dels moviments en funció de la seva capacitat de transcendir la seva motivació primera. En aquest sentit el moviment contra el transvasament de l'Ebre, que ha escampat el ressò de la seva força arreu del país amb el lema Per una nova cultura de l'aigua, ha demostrat que la preocupació havia de traspassar les terres de l'Ebre, perquè en el fons el problema de la gestió dels recursos hídrics és una qüestió de país i també universal: caminant pel barri de Gràcia a Barcelona podem veure balcons amb pancartes antitransvasistes; a Capellades ha sorgit un moviment de defensa i control de la gestió de l'aqüífer Carme-Capellades, totalment integrat i solidari amb els principis que inspiren les inquietuds de la gent de l'Ebre. Això explica la recent manifestació anti-transvasista de gairebé mig milió de persones a Barcelona.
Setze són els conflictes estudiats en la compilació d'Oriol Nel·lo: el Parc eòlic de les serres de Pàndols i Cavall; l'abocador de Cardona; l'eix viari de Bracons; el camp de golf de Torrebonica; la línia elèctrica de les Gavarres; la urbanització de Gallecs; l'ampliació del port de Sant Feliu de Guíxols; l'ampliació de l'estació d'esquí de Vaqueira; el transvasament de l'Ebre; els incendis forestals de la Catalunya central; la contaminació ramadera a les conques del Segre i del Ter; el tren d'alta velocitat a Lleida i Tarragona; la petroquímica del Tarragonès; els barris de l'Erm a Manlleu i de la Mina a Barcelona; i la Torre Negra a Collserola. La seva enumeració no fa justícia a un tractament, en tots els casos acurat i objectiu, però sí que dona idea de l'ambició de l'estudi, de la seva voluntat d'abastar la totalitat del país amb els exemples més significatius.
Un llibre necessari que esperem obri la ment a la reflexió d'aquells qui tenen la responsabilitat, les eines, i el poder de decisió. En la gestió del territori ens juguem la convivència i la pau social del present, i també l'herència que volem deixar als que vénen darrere.