 |
 |
 |
| Treballs de recerc@ |
|
||
propostes de treball 2008 - 2009
|
||
Per què els sistemes naturals tenen tendència a l’equilibri? Com es manifesta aquest equilibri a la naturalesa? pots començar la recerca per aquí... La natura sempre acaba trobant el seu equilibri. El que li passa és que li ha caigut al damunt un desastre molt gros, que és l'aparició de l'home sobre la Terra. Això és molt gros, per a la pobra natura! No hi ha cap grup biològic que tingui el consum d'energia que té l'home. El consum energètic més important d'un animal està representat per la seva alimentació. El de l'home, no. Des que ens llevem ja estem encenent llums, obrint neveres, engegant cotxes... Aquest consum provoca un estrés dintre la naturalesa. És cert que l'home des que és home ha anat colonitzant la Terra, però mai en el grau accelerat amb què ho està fent a hores d'ara. Jo, durant la meva vida he vist una evolució tecnològica per a la qual els meus avis haurien necessitat tres-cents anys. Aquesta acceleració és la que em preocupa perquè ens du a posar en perill coses que la natura necessita molts anys per regenerar. Entrevista a Josefina Castellví: Pensant com pensa la natura. Revista Escola Catalana |
||
Quina mena d’estabilitat té l’equilibri de la natura? pots començar la recerca per aquí... |
||
Per què en els moments crítics, quan s’han produïts canvis sobtats, com la caiguda d’un meteorit de dimensions considerables, l’evolució natural s’ha accelerat? pots començar la recerca per aquí... A lo largo de la historia de la Tierra se han producido cambios bruscos provocando la extinción de numerosas especies, ahora fósiles. Durante los últimos 600 millones de años han ocurrido un total de entre 14 y 18 extinciones en masa (muertes masivas de organismos como consecuencia de cataclismos). El concepto de extinción es uno de los mayores aportes de la paleontología, que junto con la idea de tiempo geológico (La Tierra tiene 4500 millones de años) y la tectónica de placas (La Tierra dinámica) constituyen tres pilares fundamentales de la geología, y la gran aportación de ésta a la sociedad actual. http://www.todo-ciencia.com/geologia/0i24313600d1018183828.php |
||
Què pot passar quan els molècules contaminants obtingudes artificialment retingudes a l’Antàrtida s’alliberin degut al desgel? pots començar la recerca per aquí... |
||
Com contrapesar l’especialització creixent de la ciència, perquè no ens fa perdre de vista la totalitat? pots començar la recerca per aquí... |
||
Quina relació tenen a veure les taques solars amb el canvi climàtic? I amb les oscil·lacions periòdiques de l’eix terrestre? pots començar la recerca per aquí... L’efecte de la rotació del planeta Terra i les diferències de temperatura entre els oceans i la terra provoquen els moviments d’aire atmosfèrics. A principis dels anys vint el matemàtic serbi Milutin Milankovitch va teoritzar que els canvis climàtics a la Terra podien ser deguts a lleugeres variacions en l’angle del pla d’inclinació orbital. http://www.ersilia.org/canvi_climatic/causescanvi_climatic.htm |
||
És possible un creixement il·limitat? pots començar la recerca per aquí... |
||
Per què tots els processos naturals segueixen corbes amb fases logarítmiques I estacionaries?, succeeix el mateix amb els processos socials, econòmics o culturals? pots començar la recerca per aquí...
|
||
Per què les algues de l’Antàrtida tenen tant de interès per la industria farmacèutica ? pots començar la recerca per aquí... La industria farmacéutica esta buscant molécules que proporcionin formules per controlar les malalties. Per exemple, algues que tenen components anticancerígens. I, ¿per qué els tenen aqüestes i no d'altres, a vegades del mateix genere, d'altres latituds? La resposta és en l'extremofília: els animais i plantes de l'Antartida viuen en unes condicions que no tenen res a veure amb els animais i plantes d'altres zones. Aqüestes condicions, extremes, els obliguen a sintetitzar els metabolits secundaris que son per a la defensa propia de l'animal o la planta. Aquest fenomen només el trobes allá. Es tracta -i és del que va al darrere la indústria farmacéutica- d'esbrinar quines molécules son. Ara bé, les extraccions que els calen es poden fer aprofitant la infraestructura de recerca que hi tenim muntada. El que no seria lícit és que n'extraguessin els materiais, fessin la investigació pel seu compte i n'obtinguessin un benefici econòmic particular. Com que els processos de metabolització son molt lents, a l'Antartida ens trobem amb eco-sistemes molt fràgils, que costen molt de regenerar. Per tant, qualsevol acte d'extracció s'ha de fer amb molta i molta cura. La natura, si necessita deu mil anys per referse, se'ls pren, però l'home no els té. Entrevista a Josefina Castellví: Pensant com pensa la natura. Revista Escola Catalana |
||
Sería possible la vida sense les cadenes de carboni, per exemple en base al silici o altre element? pots començar la recerca per aquí... Els |
||
Podrien crear-se organismes artificials capaços de dur a terme la funció clorofílica? pots començar la recerca per aquí... "El |
||
Què vol dir el fenomen de El Niño? On comença? És local o té escala planetària? pots començar la recerca per aquí... El Niño no és altra cosa que un fenomen sorprenent que comença pels volts de Nadal i es perllonga durant l’estiu austral i es produeix davant de les costes de l’oest sudamericà, però especialment de les peruanes. En aquesta àrea de l’oceà Pacífic afloren les aigües fredes que el corrent de Humbolt porta del Pacífic sud i que van carregades de nutrients. http://www.ersilia.org/canvi_climatic/documents/el_ninyo.pdf |
||
Són cíclics els canvis climàtics? pots començar la recerca per aquí... Estem davant d'un canvi climàtic, s'ha descobert que el planeta Terra n'ha tingut cents, milers, durant la seva historia. Per tant, poder enfrontar un fet com el que ara enfrontem, sabent el que ha passat abans, ens situa en posició d'avantatge. Entrevista a Josefina Castellví: Pensant com pensa la natura. Revista Escola Catalana |
||
Grans ciutats com Petra o Machu-Pichu han entrat en decadència per canvis climàtics? pots començar la recerca per aquí... Per |
||
Quines qualitats ha de tenir un investigador científic? pots començar la recerca per aquí... |
||
Com hem de prendre una decisió quan no tenim prou informació ni coneixement? pots començar la recerca per aquí... |
||
| Per què és tan important la recerca antàrtica? pots començar la recerca per aquí... |
||
| Què te l’Antàrtida que no té l’Artic? pots comenÇar la recerca per aquí... L'Antartida és un lloc verge, absolutament verge, on l'home encara no hi havia incidit. Al seu gel hi han que-dat inscrites dades del passat del planeta Terra. L'acció del científic en aquest moment és interpretar, llegir el que hi ha escrit. Fent una comparado d'estar per casa, podríem dir que llegir el gel antàrtic significa per a la Terra el ma-teix que analitzar els anells per a l'arbre. Quan llegim els anells d'un arbre, no només en traiem informació sobre els anys que ha viscut, sino de les condicions en qué ha viscut, si ha passat anys de sequera, de molta calor, de molta pluja... Així, d'una manera superficialment sem-blant, el gel guarda aquesta informació i, com que n'hi ha quatre mil metres d'espessor a sobre de l'Antartida, per-forant-lo, traient-ne mostres i estudiant-lo arribem a saber coses meravelloses que ningú no podia sospitar. Entrevista a Josefina Castellví: Pensant com pensa la natura. Revista Escola Catalana |
||
Ha variat la composició atmosfèrica del planeta Terra al llarg de la història de la vida? pots comenÇar la recerca per aquí... Entrevista a Josefina Castellví: Pensant com pensa la natura. Revista Escola Catalana |
||
Quines característiques generals comparteixen els ecosistemes antàrtics? pots comenÇar la recerca per aquí... Que són extremadament fragils, de manera que cal anar amb molt de compte a l'hora d'incidir-hi, ja que estan equilibrats i establerts des de fa molts d'anys; una acció humana precipitada els pot destrossar i causar una pérdua d'informació preciosa. Pel que fa al mar, totes les comunitats plactòniques són del tot diferents de les comunitats de les nostres latituds, que fan migracions verticals, seguint el cicle de la llum del dia. Allà els cicles de llum són del tot diferents, hi ha els de nit i els de dia, cosa que afecta en gran manera el comportament d'aquestes comunitats. Entrevista a Josefina Castellví: Pensant com pensa la natura. Revista Escola Catalana |
||
Es pot preveure el temps a l’Antàrtida? pots comenÇar la recerca per aquí...
|
||
Com afecten les corrents oceàniques al processos climatològics? pots comenÇar la recerca per aquí... La circulació atmosfèrica (vents) i els corrents oceànics transmeten calor dels tròpics cap als pols. Als pols l'aigua freda, més densa, s'enfonsa i viatja a través dels oceans cap a zones més càlides. Gradualment s’escalfa, es torna menys densa i es barreja a la superfície. Llavors s’enretira cap als pols. Molts processos poden canviar aquest patró de circulació, canviant així el clima regional o, fins i tot, mundialment. Les interaccions entre l'oceà i atmosfera també poden produir fenòmens com El Niño, que tendeix a repetir-se entre cada dos a sis anys. Els canvis en la circulació profunda d'oceans poden produir variacions en el clima que duren de dècades a segles. Els cicles de glaciació poden haver estat influïts per canvis en la circulació d'oceans que sorgeixen de canvis en l'òrbita de Terra al voltant del Sol. http://www.ersilia.org/canvi_climatic/causescanvi_climatic.htm |
||
Per què les foses séptiques de tractament biològic no arriben a congelar-se a l’Antàrtida? pots comenÇar la recerca per aquí... |
||
Per què no hi ha nutrients nitrogenats a zones superficials del oceans i en canvi proliferen tant les algues? pots comenÇar la recerca per aquí...
|
||
Com afecten els cicles de llum a la fauna i flora , i a nosaltres, ens afecten? pots comenÇar la recerca per aquí... El concepte de dia a l'Àntartida és molt especial. De fet, el construím artificialment, perqué nosaltres hi anem a l'estiu. Te l'has de pautar per força. Les primeres vegades que hi vas experimentes un trastorn biològic del cicle dia/nit. Nosaltres també ens guiem biològicament per l'existéncia/no existencia de llum. Una conseqüencia d'aquests trastorns que jo he patit és no tenir el reflex de la son. Entrevista a Josefina Castellví: Pensant com pensa la natura. Revista Escola Catalana Per què a l’Antàrtida foques i pingüins no s’estan dins l’aigua més temps del necessari? pots comenÇar la recerca per aquí... Els pinguüins quan son dins l'aigua, passen per un estat d'intens estrés perqué o hi cacen o hi son caçats. Descansen quan en surten i, s'estan, per exemple, en bandejones (que és com en diuen allá, a les plaques de gel tancades que hi ha sobre l'aigua) o bé van a la costa de les illes o del continent. A les platges, que son de roques o grans còdols, és molt corrent veure desenes, centenars d'elefants marins els uns damunt deis altres, fet que, a primer cop d'ull, sembla molt curios tenint una platja tan gran, però, si t'ho mires bé, té una evident explicació: mantenir l'escalfor. A part, el gran teixit adipós (greix) que han desenvolupat és un altre mecanisme d'adaptació al medi que els fa moure's molt lentament a terra, però molt de pressa a l'aigua. Així, doncs, la cohesió social, a banda de defensar-los dels enemics, té un sentit ecològic. Entrevista a Josefina Castellví: Pensant com pensa la natura. Revista Escola Catalana La sociabilitat del pingüí ha afavorit la seva supervivència? pots comenÇar la recerca per aquí... El pingüí és un animal molt social que fa les ca-racterístiques pingüineres. A les platges, que son de roques o grans còdols, és molt corrent veure desenes, centenars d'elefants marins els uns damunt deis altres, fet que, a primer cop d'ull, sembla molt curios tenint una platja tan gran, però, si t'ho mires bé, té una evident explicació: mantenir l'escalfor. A part, el gran teixit adipós (greix) que han desenvolupat és un altre mecanisme d'adaptació al medi que els fa moure's molt lentament a terra, però molt de pressa a l'aigua. Així, doncs, la cohesió social, a banda de defensar-los dels enemics, té un sentit ecològic. Entrevista a Josefina Castellví: Pensant com pensa la natura. Revista Escola Catalana S’està perdent diversitat biològica de l’Antàrtida? pots comenÇar la recerca per aquí...
Hi ha més diversitat de fauna o de flora a l’Antàrtida? pots comenÇar la recerca per aquí... El mes gruixut que té I'Antartida quant a recerca és que encara no es coneix el que hi ha. A l'Antartida, el que mes es coneix és el que acabo de dir: la fauna, les moisés, els líquens, el litoral... Però, dels mateixos liquens, cada any, en cada campanya, n'estem descobrint de nous que no teníem catalogats. I ja no parlo d'espécies marines! És un con-tinu de nous coneixements. Ara bé, com he dit abans, s'ha d'anar molt amb compte a l'hora d'incidir en el medi. Entrevista a Josefina Castellví: Pensant com pensa la natura. Revista Escola Catalana Els animals d’antàrtica tenen característiques comunes? pots començar la recerca per aquí... L'aigua de l'Antartida és molt rica en sílex. En aquest aspecte, no té res a veure amb les aigües marines d'altres parts del món. Atesa aquesta composició silícica de les aigües, les esponges antàrtides tenen unes espícules increíbles que semblen barbes. També hi ha altres especies absolutament diferents. Una de les característiques deis animals antàrtics és la seva longevitat, probablement deguda al fet que tenen un metabolisme molt lent, a causa del fred que hi fa. Per exemple, els albatros, aqüestes aus immenses que poden assolir fins ais 5 metres entre punta i punta d'ala, tenen un cicle de vida semblant al de l'home: uns seixanta anys, cosa que és molt per a un ocell. Ara bé, la fertilitat no els arriba fins als catorze o quinze anys. Pel que fa al fitoplancton marí, per exemple, les diatomees teñen closques enormes, precioses, espesses, dures, que son característiques pròpies de l'ambient antàrtic. Entrevista a Josefina Castellví: Pensant com pensa la natura. Revista Escola Catalana | ||
És necessari fragmentar el coneixement en tantes disciplines científiques? pots comenÇar la recerca per aquí... Nosaltres, els humans, ens creiem grans savis, i no: la nostra capacitat intel lectual és bastant limitada. I com que ho sabem, ens dediquem a ocultar-ho fent trossets del pastís. Val a dir que, potser gracies a aquesta manera de fer, la ciencia ha anat avançant. Dissortadament, pero, l'estudi aprofundit de la nostra parcel·la ens porta a ignorar el que passa a la del costat, a la de sota o a la de sobre. Com que les confluències solen ser molt complicades, s'acostumen a deixar de banda. Aleshores, en resulta una visió global molt limitada. Jo he estudiat durant quaranta anys el mar i, tot i que els oceans ocupen les tres quatres parts del planeta i que se sap que els seus corrents afecten els processos el climatològics, m'adono que els seus processos són força desconeguts i, fins i tot, ignorats. Ara ens trobem davant d'un cas ben alliconador, el canvi climàtic, i diem: ¿on és l'especialista? No hi és, perqué hem de combinar els pro-ductes de l'anàlisi de diferents fenòmens: l'energia que arriba del Sol, la captació d'aquesta energia pels oceans, la distribució d'aquesta energia pels oceans, l'equilibri climàtic que formen aquests oceans, l'equilibri calor / fred que es produeix entre els tròpics i els pols... Tot plegat demana no un especialista sino molts especialistes, que han de posar tots els seus coneixements en comú. Podría posar d'altres exemples on cal un marc d'investigació i actuació conjunts, com ara resoldre el problema de l'aigua, el manteniment de la biodiversitat. Tenim molts coneixements dispersos en àmbits tancats, pero ens cal fer la tasca de síntesi. I això, t'asseguro que, de senzill, no en té res. Entrevista a Josefina Castellví: Pensant com pensa la natura. Revista Escola Catalana |
||
Si la natura tingues aquest problema: com el solucionaria? Quin mètode utilitza la natura per solucionar els seus problemes? pots comenÇar la recerca per aquí... Jo, per deformació pro-fessional, quan he de fer alguna cosa que em posa problemes, penso: «Si la natura tingués aquest problema, ¿com el resoldria?» I et prometo que trobes la solució. L'altre dia tenia un problema al jardí de casa amb un tros de terra que sempre se m'enduia l'aigua. Vaig aplicar la fórmula «¿com ho faria la natura?» I ja va estar: hi vaig plantar una planta que fes un bon manyoc d'arrels. Ja tens el filtre. Cal saber llegir la natura perqué hi trobes quantitat de solucions. Entrevista a Josefina Castellví: Pensant com pensa la natura. Revista Escola Catalana |
||