Obro els ulls, veig l’espectacle del món i, és clar, me’n meravello. Llavors,per pensar la meravella, considero les dues opcions que se’m presenten. Una: el món és un món de preguntes i la meva tasca és buscar les respostes. L’altra: el món és un món de respostes i a mi em toca descobrir de quines preguntes. Les dues actituds són acceptables, però molt diferents.

En la primera actitud, diguem-ne actitud A, la ment es col·loca al bell mig de l’univers i es pregunta el perquè de les coses. La seva preocupació és aquí la casualitat i la finalitat de tot el que s’esdevé. En aquesta opció les preguntes són sempre les mateixes i el que canvia, de tant en tant, és la varietat de les respostes. Per aquest camí s’arriba, mésd’hora que no pas tard, al coneixement revelat i a les creences. La història de les creences és la història de les bones respostes. S’avança quan canvia la resposta. La pregunta és pura rutina.

En l’altra actitud, diguem-ne B, la ment intenta excloure’s del centre de l’univers i es preocupa més sobre el com de les coses, és a dir, es preocupa per la intel.ligibilitat de tot el que s’esdevé. Aquest camí condueix, més tard que no pas d’hora, al coneixement científic i a la investigació. La història de la ciència és la història de les bones preguntes. S’avança quan canvia la pregunta. La resposta és gairebé rutina. Un paradigma és una treva entre dues bones preguntes.

Per veure propostes de treball fes clic sobre les preguntes
d'en Jorge Wagensberg