L’arquitectura neoplàstica:

Els plantejaments del Neoplasticisme implicaven una concepció gairebé arquitectònica de la pintura. Els plans de color i les línies es combinen en funció de l’espai que generen o defineixen. De fet, Theo van Doesburg, principal impulsor de la revista De Stjil, tenia formació d’arquitecte. Gerrit Rietveld (1888- 1964) , que pertanyia també al moviment, començà construint mobles dissenyats segons els principis neoplàstics, com la famosa cadira blava i vermella. L’any 1924 Rietveld dissenyà la Casa Schröder, a Utrecht, un edifici que sintetitza a la perfecció els principis del moviment, i que va tenir una gran influència en el desenvolupament de l’arquitectura racionalista.

Segons els principis del neoplasticisme la nova arquitectura havia de ser:

• elemental: s’ha de limitar als elements essencials necessaris per a constituir un habitatge.
• oberta: ha de ser pensada de dins a fora, i no a l’inrevés.
• anticúbica: els espais han de ser complexos, pensats segons les necessitats de l’habitatge; l’espai s’ha d’adaptar a la funció, i no a l’inrevés, per tant cal evitar les formes que ja ens vénen donades d’antuvi, com la forma cúbica resultant d’un espai tancat per les parets i el sostre.
• asimètrica: s’ha d’evitar d’imposar ritmes i repeticions als espais arquitectònics per raons purament estètiques.
• acolorida: els únics elements que poden servir per caracteritzar els espais són els colors, aplicats de manera uniforme en els elements constructius (parets, fusteries).
• antidecorativa: cal evitar tots els elements superflus que no tinguin funció constructiva.