|
El quadre: "Pintura II"
|
Es tracta d’una obra molt representativa dels inicis del període 1921 - 1940,
considerat el període "madur" de Piet Mondrian.
Es veu com Mondrian ha suprimit tota referència a la realitat visual per construir
la seva pintura amb els elements mínims necessaris per a l’expressió plàstica.
Aquests elements són:
Les relacions entre aquests elements, i especialment entre els colors, no s’estableixen
pel seu contingut emocional sinó per la seva qualitat física: els colors no es valoren
a través dels sentits sinó de la ment. Els colors varien segons la seva superfície i
la forma que adopten. El mateix color dins un rectangle canvia si aquest rectangle
està disposat verticalment o horitzontalment.
El color groc irradia, el blau retrocedeix i el vermell s’expandeix: cadascuna de les
figures del quadre tendeix a dilatar-se o a contreure’s, a emergir o a submergir-se
i influencia les altres de manera que el conjunt ha de formar un tot homogeni de plans
geomètrics.
Les línies rectes negres estan traçades amb regle i tenen totes el mateix gruix
(en altres quadres posteriors les línies no tenen el mateix gruix ) . Les distàncies
entre les línies varien sense que sigui possible trobar una norma que expliqui les
variacions. No hi ha dos rectangles que siguin iguals, encara que alguns ho poden
semblar a primer cop d’ull: el rectangle gran blanc i el groc més gran, el blanc
gran i el blau gran, el blau de la base i el vermell de l’extrem esquerre a dalt:
si els mesurem, comprovem que tots són diferents. El pintor s’ha esforçat a crear
la màxima variabilitat de formes amb un mínim d’elements per tal d’observar les
correspondències i les relacions que s’estableixen entre aquestes formes. Si els
pintors tradicionals estructuren els seus quadres col·locant les figures i els
objectes seleccionats de determinada manera, agrupats al centre, en una composició
piramidal, o distribuïts de manera homogènia per tota la tela, d’esquerra a dreta,
per aconseguir més claredat expositiva, Mondrian procedeix de la mateixa manera,
però amb la voluntat d’arribar a un llenguatge universal. Es tracta de saber com
interactuen les formes pures, com es complementen i s’equilibren entre elles, per
arribar a conèixer unes lleis generals de la composició plàstica.
Els quadrat blancs s’obren com finestres, creen la sensació de llum que sura en
l’espai, mentre que els negres els veiem com una massa compacta de matèria pesant,
com blocs que poden ser forats buits. Els quadrats vermells i els grocs són expansius,
el vermell s’expandeix horitzontalment i el groc cap a la vertical, el blau en canvi
retrocedeix, concentra la força endins, el gris té un valor neutre.
Es tracta de veure com s’equilibren aquestes forces, com el quadrat gran blau fa
de contrapunt del groc a l’esquerra; si llegim el quadre d’esquerra a dreta,
veiem:
-
a la primera columna només hi ha rectangles allargats en groc i en gris, i que
aquests es perllonguen més enllà del quadre
-
a la segona columna i a la quarta trobem els tres colors, vermell, blau, groc
més el blanc
-
a la columna central, que fa d’eix de simetria, un rectangle blanc, un de negre,
un de vermell un de blau i part d’un de groc, apaïsat
-
a la quinta columna, que fa de contrapunt de la primera, es repeteixen el groc
i el blanc i apareix el negre, com una repetició del rectangle negre central
que continua més enllà
-
la sisena columna , tan sols suggerida en blanc inegre, s’escapa del quadre i
dona la sensació de continuïtat
Excepte el blanc, que no pesa, el vermell, el blau i el groc es fan més petits i
horitzontals en la part baixa del quadre. Quan dos rectangles d’un mateix color estan
junts, observem que tendeixen a formar visualment un bloc, una unitat: això és
especialment visible en els tres rectangles blancs de l’angle inferior esquerre.
Aquests quadres eren de factura lenta i laboriosa, amb moltes capes de pintura aplicada
de manera que la pinzellada no es notés: Mondrian deixa la traça del seu treball en els
extrems del quadre (l’angle inferior esquerre aquí,) on veiem que no ha acabat de
pintar les línies negres, però tot i així, per la llei que fa que sempre tendim a
imaginar completa una figura inacabada, "veiem" que aquestes línies es
perllonguen més enllà del quadre. Aquestes traces dels tempteigs i del treball manual
del pintor fan que el resultat, tot i el seu geometrisme, no sembla automàtic, no
ens dóna la sensació d’una elaboració mecànica, sinó d’una recerca humana, d’un procés.
Un dels efectes més originals de Mondrian és el de pintura plana sense una figura
central, que continua més enllà de la superfície de la tela, efecte anomenat més
endavant "all over effect",que serà característic de la pintura abstracta
americana dels anys seixanta: així la pintura es presenta, no com una cosa, sinó com
un ordre universal que té una existència autònoma, més enllà de l’obra, un fragment
de l’espai del món real.
Resulta molt interessant comparar aquesta composició amb una altra de molt semblant,
realitzada un any abans, la "Composició II."
Amb aquestes pintures culmina l’etapa d’experimentació amb els elements plàstics més
senzills. Quan Mondrian ha experimentat amb totes les combinacions i variacions
possibles, passa a alleugerir les seves pintures fent predominar el blanc.
El predomini del blanc mostra una voluntat de depurar al màxim el nou llenguatge visual
cercant crear efectes de tensió i equilibri amb un mínim d’elements. Aquests quadres
"respiren" millor que els anteriors, suggereixen una recerca d’absolut nova.
Aquesta "puresa" a la que aspirava Mondrian , la seva idea de la bellesa, es
podria explicar amb el doble sentit del mot holandès "shoon" que vol dir
"net" i també "bell."
|
|
|
Piet Mondrian, Composició en vermell, groc blau, 1928,
oli sobre tela, 42,2 x 45 ,Ludwigshafen del Rin, Wilhelm-Hack-Museum
Una característica dels quadres de Mondrian és que en l’actualitat estan
molt esquerdats i bruts, i són molt difícils de netejar. Això és perquè
el pintor superposava moltes capes de pintura, i com la pintura a l’oli
triga molt a assecar-se -pot trigar anys a estar totalment
seca- Mondrian substituïa l’oli per petroli, que no és gens adequat."
|
|
|
|
