|
|
|
|
El cubisme en l'art del s. XX: el futurisme
El "moviment cubista" repercutí molt ràpidament en els artistes
d'arreu del món i donà lloc a un seguit de moviments d' avantguarda,
és a dir, moviments que pretenien encapçalar una profunda
renovació artística radical. El futurisme expressa una nova
manera d'entendre la realitat: ja no es tracta de representar
el que veiem sinó també tot el que està relacionat amb el
que veiem: un estat d'ànim, les sensacions i emocions de l'espectador,
la percepció del temps, de la llum, de l'espai i del moviment.
El moviment futurista sorgí a Itàlia l'any 1910, lligat a
un moviment literari encapçalat pel poeta
Filippo Marinetti
i als pintors Giaccomo Balla, Carlo Carrà, Umberto Boccioni
i Gino Severini que reivindicaven la modernització de la cultura
italiana. En els anys 1906-1910 Severini havia viscut a París
i havia conegut Picasso i Apollinaire; l'any 1911 convidà
Marinetti, Boccioni i Carrà a visitar el "Salon d'Automne"
on s'exposaven molts quadres del "moviment cubista" . En retornar
a Milà junts organitzaren la primera exposició futurista.
Recollien la tendència a la fragmentació i a la descomposició
del volum en formes geomètriques dels cubistes, però introduint
efectes de moviment. La seva manera de "ser moderns" comportava
una nova estètica de la idealització de la màquina i de la
velocitat.El moviment estava molt influït pels nous descobriments òptics, lligats
al cinematògraf, que revelaren la multiplicació de les imatges
i de les coses mòbils a la retina.
L'impacte del futurisme
fou molt ràpid perquè l'exposició de Milà de l'any 1912 viatjà
a Londres, Berlín, Brussel·les, Hamburg, Amsterdam, La Haia,
Frankfurt, Breslau, Zuric, Munic, Viena, Dresde i Moscou per
donar a conèixer un missatge cultural que volia ser revolucionari.
Aviat sorgiren moviments que deriven directament del futurisme
i del cubisme, amb interpretacions locals.
A Anglaterra s'anomenà
vorticisme, i tingué com a màxims exponents Wyndham Lewis
, Edward Wadsworth i Frederich Etchells.
A Rússia donà lloc
al moviment cubo-futurista o raionista, amb pintors com Mihail
Lariònov, Natalia Gonxarova, Liubov Poppova i Kàsimir Malevitx.Entre
els anys 1914-1929, i coincidint amb l'esclat de la revolució
sorgiren a Rússia dos moviments d'avantguarda que van
tenir molta influència en la pintura que es feia a
França i Alemanya: K. Malevich fou el principal impulsor
del primer moviment anomenat suprematisme. Partint del cubisme
i del futurisme, el suprematisme pretenia fundar una estètica
nova basada en elements abstractes, cercava la "creació
pura" que no havia de procedir d'una abstracció
de la realitat.
Alexandre Rodchenko, amb El Lissitzky, Vladimir Tatlin i Naum
Gabo, fou l'impulsor del constructivisme. Al contrari que el suprematisme,
el constructivisme no pretenia ser un estil artístic
sinó l'expressió d'una convicció política
(el marxisme). Buscava una estètica que fos el reflex
de l'època de la mecanització. La pintura i
l'escultura havien d'integrar-se en un projecte constructiu
més ampli; negava l'art per l'art.
|
|
|
Umberto Boccioni,
Elasticitat, 1912, Civico Museo d'Arte Contemporanea, Milà
|
|
Gino Severini,
Tren blindat en marxa, 1915
La descomposició de la imatge en la pintura del futuristes
s'organitza en diagonals, transparències, i desdoblaments
que al·ludeixen a la transformació de la matèria
en moviment i a la integració de l'objecte en l'espai amb
la velocitat.
La pintura dels raionistes russos és més estàtica
que la dels futuristes: s'hi deixa sentir una forta influència
del cubisme parisenc.
|
|
Liubov Popova,
Natura morta amb instruments, 1915, col.lecció Thyssen-Bornemisza,
Madrid
|
|
|
|
Kasimir Malevtix, L'afilador,
1912, Yale University Art Gallery, New Haven
|
|
|
|
Kàsimir
Malevich, Composició suprematista, 1916, Galeria Tate, Londres.
|
|
| |
|
|
Marinetti publicà el primer Manifest Futurista
l'any 1909, a Milà, exhortant la joventut a desafiar
la tradició i el culte al passat. La inspiració
s'havia de cercar en fenòmens contemporanis:
|
Afirmem que la grandiositat del món s'ha enriquit
amb una bellesa nova: la bellesa de la velocitat. Un automòbil
de cursa amb el capot adornat de tubs grossos semblants a
serps d'hàlit explosiu... un automòbil brogent,
que sembla córrer sobre metralla, és més
bell que la Victòria de Samotràcia.
(...)
|
|
Cantarem les grans multituds agitades pel treball, pel plaer
o per la insurrecció: cantarem les marees multicolors
o polifòniques de les revolucions a les capitals modernes;
cantarem el vibrant fervor nocturn dels arsenals i de les
drassanes incendiades per violentes llunes elèctriques;
les estacions goludes, devoradores de serpents que fumen;
els tallers suspesos dels núvols pels fils retorts
dels seus fums; els ponts que semblen gimnastes gegants que
passen d'un alt els rius, llampeguejant al sol amb un guspireig
de coltell; els piròscafs aventurats que flairen l'horitzó,
les locomotrius de pit ample que piafen sobre els rails com
enormes cavalls d'acer embridats amb tubs, i el vol llisquent
dels aeroplans, d'hèlice que espetega al vent com una
bandera i sembla aplaudir com una gentada entusiasta.
|
|
|
F.T. Marinetti, fundació i Manifest del futurisme (20
de febrer de 1909), a
J. Molas, Manifestos d'avantguarda. Antologia, Barcelona 1995
|
|
|
