"Les Cases a l'Estaque", de G. Braque

La pintura forma part d'una sèrie de paisatges que Georges Braque realitzà, durant l'estiu de l'any 1908, a l'entorn del poble de l'Estaque (un port de pescadors, prop de Marsella) on havia anat a pintar en companyia de Raoul Dufy.
Aquell estiu, la pintura de Braque i de Dufy es transformà radicalment: desaparegueren els colors intensos contrastats característics del fauvisme i les formes s'estructuraren en cossos geomètrics. Veiem un paisatge format per un grup de cases de color ocre voltades d'arbres que tanquen un horitzó molt alt (no veiem el cel i això fa que no es pugui identificar una font de llum). La sensació de volum, que en la pintura acadèmica s'obté mitjançant les ombres, aquí ve donada per l'estructuració de l'espai en plans inclinats en els quals identifiquem zones més clares, en facetes. No s'ha utilitzat la construcció segons la perspectiva clàssica: les línies són tan sols un element estructural, no creen profunditat. Un arbre que creua el primer terme en diagonal és l'únic element que crea una distància visual entre un primer pla més proper a l'espectador i un segon pla allunyat. Les formes simplificades i geomètriques s'interrelacionen i es superposen de manera que semblen transparents. Braque va utilitzar en aquest quadre un tractament de l'espai diferent de l'espai perspectiu tradicional.

En un paisatge de tipus tradicional l'espai se suggereix mitjançant línies en diagonal que coincideixen en un punt de fuga:

A Cases a l'Estaque l'espai se suggereix amb una trama de plans perpendiculars

S'han suprimit tots els detalls característics del paisatge "realista" : les cases s'han reduït a formes cúbiques molt simples, els arbres adopten també formes geomètriques anguloses, i la gamma de colors és molt reduïda i neutra: ocres, verds i traços gruixuts en negre. No hi ha profunditat atmosfèrica i els objectes que en principi estan situats més lluny de l'espectador tenen el mateix tractament que els que estan al primer pla. Els contorns de les formes presenten discontinuïtats a intervals i l'espai entre les coses i el que les envolta sembla que flueix cap a l'espectador. Braque estava obsessionat amb el problema de la representació de l'espai, ell ho explicava així :