El paper dels galeristes:
Henry Khanweiler

Durant els anys 1909-1914 P. Picasso i G. Braque treballaren sempre plegats sense presentar la seva obra a les exposicions anuals que se celebraven a París: El "Salon des Indépendants" i el "Salon d'Automne"
El galerista Henry Khanweiler fou un negociant que tingué l'astúcia de captar les possibilitats que la pintura dels joves artistes revolucionaris oferia. Fou el primer que s'arriscà a adquirir les obres a mesura que s'anaven realitzant. Khanweiler establí un contracte amb Braque i Picasso que fou només verbal els primers anys i que es féu formal a partir de 1912: a canvi de l'exclusivitat de la seva obra es comprometia a comprar tot el que els artistes realitzessin a un preu fix, segons les mides dels quadres.
Khanwheiler comptava amb un nou tipus de col·leccionista d'art sorgit o bé dels ambients dels professionals liberals sovint lligats a la indústria o bé dels cercles formats entorn de viatgers nord-americans com ara els germans Gertrud i Leo Stein que formaren una mena de "sub-cultura" urbana a París.
Eren cercles molt restringits que s'oposaven al règim establert i manifestaven la "seva diferència" identificant-se amb unes imatges que per a ells eren "modernes", i això volia dir, pròpies del seu temps.
Aquest fet atorgà als dos artistes una gran llibertat de creació i marcà un canvi profund en les relacions entre els artistes i el seu públic, fins aquell moment molt mediatitzada per l'exhibició de les obres als salons i la necessitat de passar per la valoració prèvia d'un jurat.
Tot i el seu aïllament, el nou llenguatge pictòric es difongué ràpidament entre els artistes més inquiets, en especial l'espanyol Juan Gris: el taller de Braque i Picasso i la galeria de Khanweiler eren llocs molt visitats per escriptors com Guillaume Apollinaire , Max Jacob i André Salmon, i per una munió de pintors i escultors.