Cubisme

L'autor: Georges Braque

Georges Braque nasqué l'any 1882 a Argenteuil, una petita ciutat a la vora del Sena que havia estat un lloc molt freqüentat pels pintors impressionistes. L'any 1890 la seva família es traslladà a Le Havre, a Normandia, on havia pintat Claude Monet, figura central del moviment impressionista.
Durant els anys 1902-1904 el jove Braque estudià pintura a París i decidí dedicar-se a la pintura. En els seus inicis, la seva obra estava molt influenciada pels impressionistes; aviat s'interessà per la qualitat estructural de la pintura de Cézanne . L'any 1905 quedà molt impressionat per les obres dels pintors anomenats "fauves" que exposaren per primer cop a París al "Salon d'Automne": durant dos anys Braque seguí l'orientació formal d'aquest grup liderat pel pintor Henri Matisse . L'any 1907 entrà en contacte amb el galerista Henry Khanweiler que fou qui el portà a l'estudi de Pablo Picasso a Montmartre. Picasso tot just acabava de pintar una obra destinada a capgirar l'art del segle XX, "Les senyoretes d'Avinyó" , i aquest quadre desconcertà profundament Georges Braque. L'estiu de l'any 1908 Braque pintà a l'Estaque una sèrie de paisatges que, a partir de l'influència de Cézanne i de l'impacte de "Les Senyoretes d'Avinyó", implicaven una nova concepció formal de la pintura: "Cases a l'Estaque" ha estat considerada l'obra més reeixida i més representativa d'aquest moment.
Entre el 1910 i el 1914 Braque i Picasso treballaren plegats per tal de desenvolupar un nou estil pictòric que fou anomenat "cubisme" i que representà el primer intent de replantejar de manera sistemàtica totes les convencions pictòriques de l'art tradicional. És impossible d'establir quin dels dos fou el principal inventor del nou estil, perquè durant aquests anys hi ha moltes similituds entre els quadres de l'un i de l'altre. De tota manera, sabem que Braque aportà el seu domini de les tècniques pictòriques i dels materials, que havia après durant els anys en els quals, seguint la tradició familiar (la seva família tenia un negoci de pintures), treballà com a pintor-decorador a Le Havre: la superposició de paraules sobre la tela (El portugués ) i la introducció de superfícies que imiten fusta o altres materials, foren iniciatives de Braque, que Picasso seguí amb entusiasme i una imaginació molt personal.
En esclatar la Primera Guerra Mundial Braque s'incorporà a l'exèrcit i fou greument ferit al cap. Es retirà a la casa que havia comprat a Sorgues, prop d'Avignon, i continuà la seva tasca en solitari. A partir d'aquest moment inicià l'hàbit de complementar els seus dibuixos amb aforismes sobre l'art de la pintura, alguns dels quals són molt reveladors de les idees subjacents a la recerca que el cubisme comportava. L'objectiu no és tant reconstruir un fet anecdòtic com construir un fet pictòric.
Fins l'any 1918 Braque continuà pintant amb les pautes del moviment cubista, molt influït en aquests anys pel pintor Juan Gris, però a partir del 1919 s'allunyà del geometrisme rigorós i el seu estil esdevingué més personal, amb pinzellades obertes i expressives. Tot i així, Braque es mantingué fidel a l'estil sintètic i a la "pintura d'objectes"(natures mortes, flors, ocells) amb un enfocament cada cop més líric. La seva pintura s'organitzà en sèries dedicades a un únic motiu: ocells, flors, taules de billar, cercant sempre el possible significat simbòlic de l'objecte. Aquesta voluntat "poètica" és palesa en les seves declaracions:

Tot canvia segons les circumstàncies: és el que vull dir amb la paraula "metamorfosi": quan em pregunteu si una determinada forma d'un dels meus quadres recorda un cap femení, un peix, un vas, o tot a la vegada, no us puc donar una resposta categòrica, perquè la confusió metamòrfica és quelcom d'essencial en poesia. El fet que una forma representi coses diferents per a diferents persones, o moltes coses a la vegada, o simplement res, m'és igual: es pot tractar d'un cas accidental o d'una "rima"; una rima, en pintura, entre parèntesi, pot tenir les conseqüències més inesperades, pot canviar tot el significat del quadre..."

Georges, Braque, declaracions publicades a The Observer al desembre de 1957, citat per J. Richardson, G. Braque, Milà 1960

G. Braque, La table de toilette, 1942, París, Musée National d'Art Moderne

G. Braque,
"el peix negre(Black fish)"