Surrealisme

El "NEO-DADA"

S’anomena així al moviment que sorgí als EUA i a Europa durant els anys cinquanta i que es caracteritza per la recuperació dels components bàsics del moviment Dadà, principalment l’esperit transgressor i irònic, però combinat amb alguns elements de l’expressionisme abstracte i de l’Informalisme . Els principals integrants d’aquest moviment, que en cap moment no es van organitzar com a grup, van ser als EUA Jasper Johns i Robert Rauschenberg i a Europa Yves Klein i Piero Manzoni , integrants del Grup Zero . Aquests artistes van reaccionar amb ironia contra les pretensions de sublimitat dels expressionistes abstractes, que donaven tanta importància a l’expressió directa de l’ànima de l’artista en l’obra. Consideraven que l’art havia de tornar a mirar la realitat enlloc de tant regirar la psicologia individual, i buscaven aquesta realitat en els objectes més banals de la vida quotidiana. Les seves pràctiques artístiques eren molt obertes, anaven de la pintura sobre motius objectius banals, com mapes o banderes, als muntatges d’objectes diversos que deriven de Schwitters, i els happenings (accions artístiques).
El neo-dadà originà en els anys seixanta el moviment Pop o Pop Art, que canvià radicalment la trajectòria de l’Art Contemporani.

Jasper Johns,tres banderes, 1958, 784 x 115 x 12, Encàustica sobre tela, Whitney Museum, Nova York

Robert Rauschenberg, Contracop 1959, 194 x 84, 45 x 6,9, Pintura combinada, Museu d’Art Contemporani, Los Angeles

Yves Klein, Antropometries, acció a la Galeria Nacional d’Art

Contemporani de París durant la qual les models, impregnades de pintura, deixen la seva empremta sobre una tela mentre sona la música d’una peça d’Erik Satie: la model es converteix en pinzell humà.

Yves Klein, Anropometríes, París, 9 de març 1960, 300 x 141, Musée National d’Art Moderne, Centre Georges Pompidou, París