Friedrich Wöhler

Abans d'obtenir-se com a metall, ja eren coneguts el beril, el silicat d'alumini i beril·li i l'òxid de beril·li, descobert el 1798 pel francès Louis Nicolas Vauquelin (1763-1829) tot i analitzant una maragda del Perú.

Els compostos de beril·li tenen un gust dolç i per això l'òxid va rebre el nom de “glucina” però com que els compostos d'itri també tenen un gust ensucrat, Klaproth (1743-1817) va optar per canviar el nom per l'actual: beril·li.

Encara avui, a França, s'acostuma a anomenar-lo glucini en lloc de beril·li. El 1828 es va aïllar per primera vegada com a metall simultàniament i de forma independent, a França per Antonine Alexandre Brutus Bussy (1794-1882) i a Alemanya per Friedrick Wöhler (1800-1882).