El 1913 Fajans i Göhring van descobrir l'isòtop 234 amb una vida mitjana de 77 segons, per això el van anomenar brevi. El 1917 es va obtenir l'isòtop 231, amb un període de 32.700 anys, gràcies a dos equips independents d'una banda, Otto Hahn i Lise Meitner a Alemanya i, de l'altra, J.A. Cranston, A. Fleck i F. Soddy a Gran Bretanya.

Aquest isòtop és emissor de partícules alfa formant actini, per tant se li va donar, en un primer moment, el nom de protoactini fins que el 1949 es va adoptar el nom actual de protactini.