Elements Químics

El fòsfor es presenta en diferents varietats alotròpiques que difereixen força en les seves propietats. Les dues varietats més importants són el fòsfor roig i el fòsfor blanc.

El fòsfor blanc (P₄) és un sòlid tou, translúcid, d'olor al·liàcia i d'aspecte cerós, que s'obté per condensació dels vapors de fòsfor.

No es dissol en l'aigua ni en l'alcohol però és soluble en sulfur de carboni, benzè, olis vegetals, amoníac líquid i èter.

Tant el sòlid com els seus vapors són molt venenosos amb la qual cosa s'ha de manejar amb molta cura.

Massa Atòmica	30,9738 uma
Punt de Fusió	317,3 K
Punt d'Ebullició	553 K
Densitat	1820 kg/m³
Duresa (Mohs)	0,5
Potencial Normal de Reducció	- 0,06 V P \| PH₃ solució àcida
Conductivitat Tèrmica	0,24 J/m s ºC
Conductivitat Elèctrica	0,0 (mOhm.cm)^-1
Calor Específica	739,86 J/kg ºK
Calor de Fusió	2,5 kJ/mol
Calor de Vaporització	12,41 kJ/mol
Calor d'Atomització	315,0 kJ/mol d'àtoms
Estats d'Oxidació	-3, -2, -1, +1, +2, +3 , +4, +5
1a Energia d'Ionització	1011,7 kJ/mol
2a Energia d'Ionització	1903,2 kJ/mol
3a Energia d'Ionització	2911,9 kJ/mol
Afinitat Electrònica	72 kJ/mol
Radi Atòmic	1,28 Å
Radi Covalent	1,06 Å
Radi Iònic	P^-3 = 2,12 Å P⁺³ = 0,44 Å P⁺⁵ = 0,34 Å
Volum Atòmic	17 cm³/mol
Polaritzabilitat	3,6 Å³
Electronegativitat (Pauling)	2,19

El fòsfor blanc és molt actiu i es combina amb la major part dels elements. Crema en l'oxigen amb una flama blanca molt brillant produint núvols d'òxid de fòsfor (V) sòlid. Aproximadament a 50ºC es produeix la seva inflamació.

Exposat a l'aire s'oxida lentament i produeix el fenomen de la fosforescència que s'observa en la foscor. La inflamació espontània del fòsfor blanc es produeix amb força freqüència, ja que aquesta reacció és exotèrmica, amb la qual cosa s'acostuma a guardar sota l'aigua.

Sembla ser que la fosforescència es deu a l'oxidació lenta del fòsfor blanc a òxid de fòsfor (III) emetent-se energia en forma luminiscent. El fòsfor blanc es transforma lentament en roig per l'acció de la llum, per tant és necessari guardar-lo en la foscor.

El fòsfor roig està constituït per petits cristalls i alguna altra modificació amorfa i té l'aparença d'una pols roja. S'obté quan es calenta fòsfor blanc a 250ºC en absència d'aire.

Se sublima donant el mateix vapor que el fòsfor blanc i quan el vapor es condensa s'obté fòsfor blanc. La seva temperatura d'inflamació es troba al voltant dels 400ºC.

No es dissol en els mateixos dissolvents que el fòsfor blanc, ni produeix fosforescència ni és venenós quan es troba pur.

En realitat, el fòsfor roig és fòsfor violeta que s'obté mitjançant la dissolució de fòsfor blanc en plom fos.

El fòsfor roig és menys reactiu que el blanc i no s'oxida fàcilment amb l'aire. La majoria dels compostos fosfats són trivalents o pentavalents. El fòsfor es combina fàcilment amb l'oxigen per tal de formar òxids, dels quals els més importants són el triòxid de fòsfor (P₂O₃) i el pentòxid de fòsfor (P₂O₅).

El triòxid de fòsfor, sòlid cristal·lí blanc, s'usa com agent reductor. És deliqüescent, és a dir, és dissolt per la humitat de l'aire. El vapor és tòxic.

El pentòxid de fòsfor, blanc, deliqüescent, sòlid amorf, sublima a 250ºC. Reacciona amb l'aigua per tal de formar àcid fosfòric i s'usa com agent dessecant. El fòsfor forma hidrurs amb l'hidrogen; és important l'hidrur de fòsfor o fosfina PH₃, que és comparable a l'amoníac (NH₃), l'hidrur de nitrogen.

Tots els halògens es combinen directament amb el fòsfor per formar halurs, els quals s'utilitzen en la preparació d'hidràcids i compostos orgànics.