 |
Sofre |
 |
|||
|
|||||
 |
 |
|
|
Configuració electrònica |
|
||
|
||||
|
|
|
|
|
Propietats |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El sofre existeix en dues varietats al·lotròpiques sòlides però en estat líquid es presenta en tres varietats més. La varietat ròmbica (sofre en flor o sofre alfa) és de color groc pàl·lid, trencadissa i cristal·lina. Només és estable per sota dels 95,5ºC i es transforma en la varietat monoclínica entre aquesta temperatura i el seu punt d'ebullició (112,8ºC). És insoluble en aigua, molt poc soluble en èter i alcohol i molt soluble en sulfur de carboni. Els seus cristalls es poden obtenir a través de l'evaporació lenta d'una dissolució de sofre en sulfur de carboni. L'altra forma és la varietat monoclínica (o sofre beta) que és estable únicament entre 369ºK i 392ºK. Si deixem el sofre monoclínic a temperatura ordinària es converteix lentament en sofre ròmbic. Si escalfem el sofre per sobre del seu punt de fusió va perdent fluïdesa i el seu color es transforma en burell fosc. La seva viscositat impedeix el seu abocament al bolcar el recipient. Si augmentem encara més la temperatura comença un descens de la viscositat fins que bull a 444,6ºC. Aquest comportament anòmal del sofre (els líquids disminueixen la seva viscositat quan s'escalfen) provoca la formació d'estructures moleculars en forma d'anell i, fins i tot, la formació de polímers de més de 100 àtoms. Valors de les Propietats
El sofre té les valències dos, quatre i sis, tal i com evidencien els compostos sulfur ferrós, FeS, el diòxid de sofre, SO2 i el sulfat de bari, BaSO4 , respectivament. Es combina amb l'hidrogen i els elements metàl·lics en presència de calor per tal de formar sulfurs. El més comú és el sulfur d'hidrogen, H2S, un gas venenós incolor amb olor a ous podrits. El sofre també combina amb el clor en diverses proporcions per produir monoclorur de sofre, S2Cl2, i diclorur de sofre, SCl2. Quan es crema en l'aire, el sofre es combina amb l'oxigen per formar diòxid de sofre, SO2 , un gas incolor pesat amb una olor sufocant característica. El diòxid de sofre s'allibera en l'atmosfera mitjançant la combustió de combustibles procedents del petroli, gas, olis i carbó i constitueix un del contaminant més perjudicials. La concentració del diòxid de sofre en l'aire pot oscil·lar des de 0,01 a diverses parts per milió i és responsable del deteriorament d'edificis i monuments, a causa de la pluja àcida, i de problemes per a l'home. En l'aire humit, el sofre s'oxida lentament a àcid sulfúric i és un component bàsic d'altres àcids com l'àcid tiosulfúric H2S2O3 i l'àcid sulfurós H2SO3. Aquest últim, al tenir dos hidrògens reemplaçables, forma dues sèries de sals: sulfits normals i sulfits àcids. Quan els sulfits àcids o bisulfits estan en solució, dels metalls alcalins com bisulfit de sodi, NaHSO3, tenen caràcter àcid. Les solucions de sulfits normals, com el sulfit de sodi, Na2SO3, i el sulfit de potassi, K2SO3, són lleugerament alcalines. També es combina amb el carboni per formar sulfur de carboni (SC2). Resum de Reactivitat
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
SO2