Elements Químics

El zinc pur és un metall cristal·lí, insoluble en aigua, tant en fred com en calent, i soluble en l'alcohol, els àcids i els àlcalis.

És extremadament trencadís a temperatura ordinària però arriba a ser mal·leable entre els 120º i 150ºC i pot laminar-se en fulles mitjançant rodets calents.

Massa Atòmica	65,39 uma
Punt de Fusió	692,2 K
Punt d'Ebullició	1180 K
Densitat	7133 kg/m³
Duresa (Mohs)	2,5
Potencial Normal de Reducció	- 0,76 V Zn ²⁺\| Zn solució àcida
Conductivitat Tèrmica	116,00 J/m s ºC
Conductivitat Elèctrica	169,0 (mOhm.cm)^-1
Calor Específica	380,38 J/kg ºK
Calor de Fusió	6,7 kJ/mol
Calor de Vaporització	115,0 kJ/mol
Calor d'Atomització	131,0 kJ/mol d'àtoms
Estats d'Oxidació	+2
1a Energia d'Ionització	906,4 kJ/mol
2a Energia d'Ionització	1733,2 kJ/mol
3a Energia d'Ionització	3832,6 kJ/mol
Afinitat Electrònica	0 kJ/mol
Radi Atòmic	1,38 Å
Radi Covalent	1,25 Å
Radi Iònic	Zn⁺² = 0,74 Å
Volum Atòmic	9,2 cm³/mol
Polaritzabilitat	6,4 Å³
Electronegativitat (Pauling)	1,65

Té un accentuat caràcter reductor i reacciona amb les bases concentrades amb la majoria dels àcids, cosa que evidencia el seu caràcter d'amfòter.

El zinc no s'altera en l'aire sec; en l'aire humit s'oxida i es recobreix amb una pel·lícula de carbonat que el protegeix de la corrosió posterior.

És molt electropositiu i desplaça de les seves solucions salines als metalls menys electropositius com el coure, el plom o l'argent.