El gas oxigen, O₂ , és incolor, inodor i insípid. Lleugerament, és més dens que l'aire i és poc soluble en l'aigua (48,9 cm³ per litre en c.n.), amb la qual cosa pot recollir-se sobre ella.

L'oxigen gasós pot condensar-se en un líquid blau pàl·lid que és fortament magnètic. L'oxigen sòlid blau pàl·lid s'obté per compressió del líquid.

Es coneixen tres formes estructurals d'oxigen: l'oxigen ordinari, amb dos àtoms per molècula, (O₂), l'ozó, amb tres àtoms per molècula, (O₃) i una forma no magnètica de color blau pàl·lid, O₄ , que conté quatre àtoms per molècula, el qual es trenca fàcilment en presència d'oxigen ordinari.

L'ozó és de color blau pàl·lid i té una olor irritant. És poc soluble en aigua i es dissol en tetraclorur de carboni amb més facilitat. A temperatura ambient és relativament inestable i es descompon segons la reacció:

la qual explica que el poder oxidant sigui encara més alt que el de l'oxigen.

Es coneixen tres isòtops estables de l'oxigen, essent el ¹⁶O el més abundant. Comprèn el 99,76% de l'oxigen ordinari i es va utilitzar com a patró en la determinació de pesos atòmics fins al decenni de 1960.

Valors de les Propietats

A temperatura ambient no és molt actiu però a temperatures elevades es combina amb la major part dels elements per formar òxids, inclòs alguns dels gasos nobles, en especial si es tracta d'oxigen pur i en presència de catalitzadors.

L'oxigen és el segon element més electronegatiu després del fluor i aquesta avidesa per capturar electrons explica que es combini amb la majoria dels elements.

Si exceptuem el nitrogen, els halògens, l'or, l'iridi i el platí, tots els elements poden cremar amb l'oxigen. De la mateixa manera, els compostos que continguin elements que es combinin fàcilment amb l'oxigen, cremen en el si d'aquest.

Resum de Reactivitat