Elements Químics

El fluor és un gas de color groc pàl·lid, lleugerament més pesat que l'aire, corrosiu i d'olor penetrant i irritant. És altament tòxic i és el no metall més reactiu.

Massa Atòmica	18,9984 uma
Punt de Fusió	53,6 K
Punt d'Ebullició	85 K
Densitat	1516 kg/m³
Potencial Normal de Reducció	+ 2,87 V ½F₂ \| F-
Conductivitat Tèrmica	0,03 J/m s ºC
Conductivitat Elèctrica	0,0 (mOhm.cm)^-1
Calor Específica	752,40 J/kg ºK
Calor de Fusió	1,0 kJ/mol
Calor de Vaporització	6,5 kJ/mol
Calor d'Atomització	79,0 kJ/mol d'àtoms
Estats d'Oxidació	-1
1a Energia d'Ionització	1681 kJ/mol
2a Energia d'Ionització	3374,1 kJ/mol
3a Energia d'Ionització	6050,3 kJ/mol
Afinitat Electrònica	328 kJ/mol
Radi Atòmic	0,57 Å
Radi Covalent	0,72 Å
Radi Iònic	F^-1 = 1,31 Å F⁺⁷ = 0,07 Å
Volum Atòmic	17,1 cm³/mol
Polaritzabilitat	0,6 Å³
Electronegativitat (Pauling)	3,98

És molt oxidant i forma fluorurs, que figuren entre els més estables de tots els compostos químics, directament amb gairebé tots els elements i, indirectament amb el nitrogen, el clor i l'oxigen.

A causa de la seva gran activitat molts metalls, la fusta i el vidre cremen en contacte amb ell.

A temperatura ordinària, sense necessitat d'aportar energia, quan entra en contacte amb l'hidrogen produeix una reacció explosiva.

El fluor s'ha de manejar amb molta precaució. L'àcid fluorhídric (fluorur d'hidrogen, HF o H₂F₂), és un dels compostos de fluor més importants, es prepara escalfant fluorur de calci amb àcid sulfúric.

La solució aquosa d'aquest àcid, generalment d'ús comercial, s'obté passant els vapors anhidres de fluorur d'hidrogen a través d'un recipient de plom que conté aigua destil·lada, quedant així l'àcid en forma diluïda.

L'àcid fluorhídric és altament corrosiu i s'ha de conservar en plom, acer o recipients de plàstic. L'àcid fluorhídric dissol el vidre, amb la qual cosa s'utilitza per a diverses formes de gravat del mateix, com per exemple marcar les divisions pels termòmetres i els dissenys en la cristalleria i en les ceràmiques.