El 1927, Grosse va preparar 2 mg d'una pols blanca, que va resultar ser Pa₂O₅. Set anys després, partint de 0,1 g de Pa₂O₅ pur va aïllar l'element a través de dos mètodes, un dels quals va consistir en convertir l'òxid a iodur i tractar aquest amb un filament incandescent i alt buit:

Normalment s'obté com a producte de la fissió de l'urani, tori i plutoni. També es recupera des dels minerals d'urani mitjançant l'extracció solvent, i el PaF₄ produït es redueix amb bari.