| En
el procediment clàssic per extreure urani, la
pechblenda triturada i enriquida per flotació es mescla
amb sulfúric i nítric.
L'urani es dissol
per formar sulfat d'uranil, UO2 SO4
i el radi i els altres metalls es precipiten com a sulfats.
Mitjançant l'addició posterior d'hidròxid
de sodi, l'urani precipita com a diuranat de sodi,
Na2U2O7•6H2O,
conegut també com l'òxid groc
d'urani.
Per tal d'obtenir urani
des de la carnotita, el mineral és triturat finament i tractat
amb una solució calenta de sosa càustica
i potassa per dissoldre l'urani, el radi i el
vanadi
que, posteriorment, han de separar-se.
L'urani extret
es purifica a través de diversos mètodes, principalment
per formació d'halurs o òxids que es
redueixen amb
magnesi,
calci,
alumini
o carbó a altes temperatures.
El metall també
pot ser produït per electròlisi de KUF5
o UF4, dissolts en una mescla fosa de CaCl2
i NaCl.
Aquests mètodes
clàssics d'extreure urani des dels seus minerals s'han
reemplaçat en la pràctica actual per procediments com
l'extracció solvent, canvi iònic i mètodes de volatilitat
selectiva.
La preparació
d'urani d'alta puresa es realitza mitjançant la descomposició
tèrmica dels seus halurs sobre un filament incandescent.
Després de
qualsevol dels processos, l'urani es refon per
comercialitzar-lo en lingots de metall pur o aliat segons
l'ús al que vagi destinat. | 
