El 1817 Johann Dobereiner (a l'esquerre) va observar que el pes atòmic de l'estronci era aproximadament la mitjana entre els pesos del calci i del bari, elements que posseeixen propietats químiques similars.

El 1829, després de descobrir la tríada d'halògens composta per clor, brom i iode, i la tríada de metalls alcalins liti, sodi i potassi, va proposar que en la naturalesa existien tríades d'elements, de forma que el central tenia propietats que eren una mitjana dels altres dos membres de la tríada (la Llei de Tríades).

Aquesta nova idea de tríades es va convertir en una àrea d'estudi molt popular. Entre 1829 i 1858 diversos científics (Jean Baptiste Dumas, Leopold Gmelin, Ernst Lenssen, Max von Pettenkofer i J.P. Cooke) van trobar que aquests tipus de relacions químiques s'estenien més enllà de les tríades.

Durant aquest temps el fluor s'afegí al grup dels halògens; s'agruparen l'oxigen, sofre, seleni i tel·lur en una família, mentre que el nitrogen, fòsfor, arsènic, antimoni i bismut van ser classificats en una altra.

Les investigacions portades a terme presentaven la dificultat que no sempre es disposava de valors exactes per les masses atòmiques i es feia difícil la recerca de regularitats.