POESIA

ANTONIO MACHADO Provervios i cantares XXXIX

Dicen que el ave divina
trocada en pobre gallina
por obra de las tijeras
de aquel sabio professor
(fue Kant un esquilador
de las aves altaneras;
toda su filosofia,
un sport de cetrería).
dicen que quiere saltar
las tapias del corralón
y volar
otra vez, hacia Platón.
¡Hurra! ¡Sea!
¡Feliz será quien lo vea!

J. V. FOIX "És per la ment que se m'obre Natura ...."

És per la ment que se m'obre Natura
A l'ull golós; per ella em sé immortal
Puix que l'ordén, i ençà i enllà del mal,
El temps és u i pel meu ordre dura

D'on home só. I alluny tota pastura
Al meu llanguir. En ella Irreal
No és el fosc, ni el son, ni l'Ideal,
Ni el foll cobeig d'una aurança futura

Ans el present; i amb ell, l'hora i el lloc
I el cremar dolç en el meu propi foc
Fet de voler sense queixa ni usura

Del bell concret faig el meu càlid joc
A cada instant, i en els segles em moc
Lent, com el roc davant la mar obscura.