22è capítol - 10/06/02

Mercè Rodoreda va mantenir al llarg de la seva vida una cordial amistat amb el matrimoni Tarradellas, de la qual ha quedat rastre a l'Arxiu Rodoreda de l'Institut d'Estudis Catalans.
Escoltarem un parell de cartes de l'any 1980 entre Antònia Macià i Rodoreda, quan l'escriptora ja residia a Romanyà de la Selva.

21è capítol - 03/06/02

La relació epistolar entre el poeta Josep Carner i els joves Rodoreda i Obiols està plena de respecte i d'afecte. Avui n'escoltem una bona mostra...

20è capítol - 27/05/02

Avui tornem a sentir una mostra de la influència que tenia Armand Obiols en el que escrivia Mercè Rodoreda. És una carta que Obiols va escriure a la seva amant l'any 1961 expressant-li la seva opinió sobre el projecte titulat La mort i la primavera. Aquesta novel·la, la més irrealista de tota l'obra rodorediana, no es va publicar fins després de la mort de la seva autora i de l'editor Joan Sales. La vídua de Sales, Núria Folch, es va encarregar personalment de l'edició.

19è capítol - 13/05/02

L'any 1967 Mercè Rodoreda es troba en plena eufòria creativa. La plaça del diamant i El carrer de les camèlies es van venent i ja ha enviat a l'editor Sales una altra obra, que encara no té títol definitiu. Mentrestant, prova de refer Aloma i encara té més projectes al cap.
Al capítol d'avui sentirem cartes creuades entre Rodoreda i Sales en un to optimista davant d'aquesta mena de febre creativa de l'escriptora.

18è capítol - 06/05/02

L'estiu del 1946, Mercè Rodoreda va enviar uns contes als Jocs Florals de Montpeller, que no van rebre cap premi. En una carta que va escriure a la seva amiga, l'escriptora Anna Murià, resident a Mèxic, Rodoreda li explica com el rebuig del jurat, lluny de desanimar-la, la va impulsar a escriure un conte brillant.
Aquest conte, que a la carta ella titula Dimecres, 19 de juny, es va acabar publicant amb el títol de Divendres, 8 de juny.
Escoltant-ne alguns fragments, és fàcil imaginar com va escandalitzar alguns sectors en aquella època.

17è capítol - 29/04/02

L'any 66 Mercè Rodoreda ha enllestit El carrer de les Camèlies. L'editor Joan Sales l'hi publica, si bé amb un entusiasme més moderat que amb La plaça del diamant. Ho comprovareu en la carta que sentirem tot seguit, on demostra la seva irrefrenable tendència intervencionista amb les obres dels seus autors. Rodoreda acabaria fent cas dels tres suggeriments que li fa l'editor.
L'actor Gal Soler dóna veu a Joan Sales.

16è capítol - 22/04/02

L'espai Estimada Rodoreda ens permetrà conèixer, a través d'algunes cartes, la relació que van mantenir Mercè Rodoreda i el poeta Josep Carner, i veurem com l'escriptora segueix amb devoció el mestratge de l'autor d'Els fruits saborosos. A la vegada, constatarem que Carner elogiava amb rotunditat els sonets de Rodoreda.

15è capítol - 15/04/02

Fins ara hem conegut, a través de les cartes, la Rodoreda prosista i la Rodoreda poeta. Avui coneixerem la Rodoreda pintora. L'any 1953 Mercè Rodoreda viu a París i escriu al seu company, Joan Prat/Armand Obiols, que s'ha traslladat a Ginebra, on treballa de traductor a les Nacions Unides.

14è capítol - 08/04/02

Mercè Rodoreda està considerada com una de les grans prosistes europees del segle XX. I tanmateix, la seva correspondència permet conèixer el seu interès per la poesia i la qualitat dels seus versos, refrendada per una autoritat en la matèria: el poeta Josep Carner.
Avui podrem conèixer de prop el mestratge que Carner va exercir en l'escriptora.

13è capítol - 01/04/02

És l'any 45. Mercè Rodoreda viu a Bordeus i treballa totes les hores del dia confeccionant roba per malguanyar-se la vida. Escriu a la seva amiga Anna Murià a Mèxic per explicar-li que voldria tenir temps per escriure. A les cartes que sentirem avui hi ha una confessió rotunda: mai res no li ha produït tant de plaer com veure una obra seva publicada.

12è capítol - 25/03/02

Podem escoltar part de la correspondència privada de l'escriptora, que guarda l'Institut d'Estudis Catalans. Avui podrem sentir Mercè Rodoreda escrivint a l'home que estima, Armand Obiols, i informant-lo de la seva vida diària mentre ell és lluny per motius de feina. És potser la Mercè Rodoreda més sincera i més autèntica.

11è capítol - 18/03/02

Avui us oferim dues cartes de l'editor Joan Sales adreçades a l'escriptora l'any 61, quan El Club dels Novel·listes estava a punt de publicar La Plaça del Diamant.

10è capítol - 11/03/02

Avui sentirem dues cartes que l'escriptora va adreçar a la seva amiga Anna Murià, també escriptora, en aquells moments exiliada a Mèxic amb el seu marit, Agustí Bartra. Mercè Rodoreda residia a París, on vivia una conflicitva i clandestina relació amorosa amb Armand Obiols.

9è capítol - 04/03/02

Ha començat l'any 61. Mercè Rodoreda està decebuda perquè el jurat del Premi Sant Jordi no ha distingit la seva novel·la Colometa que, malgrat tot, li vol publicar El Club dels Novel·listes. Joan Prat, l'escriptor i crític que firmava amb el pseudònim d'Armand Obiols, amb qui Rodoreda manté una relació sentimental, li vol tornar l'auto-estima.
També escoltarem la carta que Rodoreda escriu a l'editor Joan Sales, a la mateixa època, on discuteix el títol definitiu que ha de portar la novel·la que li publicaran.

8è capítol - 25/02/02

Mercè Rodoreda va conèixer Josep Tarradellas quan aquest últim era president de la Generalitat a l'exili i va mantenir amb ell una esporàdica però cordial relació al llarg dels anys. A la carta que sentirem, Tarradellas continua una conversa amb l'escriptora sobre la relació entre l'intel·lectual i el polític.

7è capítol - 18/02/02

L'estiu de 1946, vivint a Bordeus, Mercè Rodoreda escriu a la seva amiga Anna Murià, exiliada a Mèxic, explicant-li les seves idees per escriure alguns contes. Algunes d'aquestes idees es faran finalment realitat, d'altres es van perdre pel camí.

6è capítol - 11/02/02

Escoltem les cartes que es van creuar Mercè Rodoreda i l'editor Joan Sales quan aquest últim ja havia decidit publicar la novel·la que, amb el títol originari de Colometa, no havia premiat el jurat del Sant Jordi. A les cartes hi descobrim la voluntat de Sales d'influir en l'autora i la resistència de Rodoreda a cedir

5è capítol - 04/02/02

Escoltem una carta que li va adreçar, l'any 1949, l'aleshores president de la Generalitat a l'exili, Josep Tarradellas. El polític fa una crítica profunda i detallada d'un sonet que li ha enviat Mercè Rodoreda.

4t capítol - 28/01/02

El gener de 1939, Mercè Rodoreda deixa a Barcelona el seu fill i els seus pares i comença a França un exili tant tràgic com alliberador. Al grup de Roissy-en-Brie, s'enamora de l'intel·lectual sabadellenc Joan Prat, fundador amb Joan Oliver i Francesc Trabal del Grup de Sabadell.
Joan Prat, que fa servir el pseudònim literari d'Armand Obiols, serà una de les influències determinants en l'obra de Rodoreda, com es pot constatar a les cartes que es creuaven els períodes que vivien separats i que guarda l'Arxiu Mercè Rodoreda, de l'Institut d'Estudis Catalans.
Sentirem dues cartes de l'any 1960, quan Obiols residia a Viena i Rodoreda a Ginebra, sobre l'esborrany de la novel·la Colometa, que acabaria titulant-se La Plaça del Diamant.

3er capítol - 21/01/02

L'estiu de 1940, Mercè Rodoreda i Armand Obiols es veuen obligats a marxar de París per fugir de l'exèrcit nazi. En una carta adreçada a la seva amiga Anna Murià, exiliada a Mèxic, Rodoreda descriu amb un realisme tràgic aquesta fugida en plena guerra.

2on capítol - 14/01/02

Escoltarem les cartes de dues amigues que són lluny de casa. Fa poc que ha acabat la Guerra Civil. Mercè Rodoreda és a París on viu amb el seu amant, Armand Obiols, angoixada pel futur d'aquesta relació. La seva amiga, i també escriptora Anna Murià, en canvi, és plenament feliç compartint amb el poeta Agustí Bartra el seu exili mexicà.

1er capítol - 07/01/02

En aquest primer capítol, escoltarem les cartes que es van intercanviar l'editor Joan Sales i Mercè Rodoreda, a propòsit de la novel·la Colometa -que després seria La Plaça del Diamant-, que el jurat del premi Sant Jordi acabava de rebutjar.