Noticias de prensa:
L'Ajuntament de Cornellà de Llobregat engegarà un pla integral que ha de servir per reformar el barri de Sant Ildefons, un barri sorgit a finals dels anys cinquanta com a resultat de la necessitat de donar habitatge a l'onada d'immigració. En aquells moments, es van construir desenes de blocs de pisos sense cap mena d'equipaments. No va ser fins als anys vuitanta, amb la intervenció de l'Ajuntament democràtic, que es van urbanitzar carrers i places, es van construir els primers serveis i es van millorar les comunicacions.
Avui, Sant Ildefons és un barri molt dens, amb més de 25.000 persones. El 20% són jubilats i una xifra semblant, immigrants. L'Ajuntament creu que és el moment d'una segona transformació que respongui a la nova realitat i millori la qualitat de vida. Un dels pilars del pla integral és l'educació. Es reformaran les escoles per potenciar les activitats extraescolars i es construiran una biblioteca i una llar d'infants, entre altres equipaments.
Telenotícies i Catalunya Informació
07/03/2005
Podéis moveros por el mapa para conocer donde pasa la acción de la novela.
Hubo un tiempo en el que se decía que Barcelona tenía barrios sin ley. Un estigma que persiguió hasta hace poco a los núcleos de viviendas improvisados por el porciolismo ((enlace a la sección de Barcelona)) a golpe de especulación y aluminosis para absorber la inmigración obrera de los años 50 y 60.
Los tiempos han cambiado y la ley de los barrios es ahora un plan de ayudas económicas cofinanciado desde el 2004 por la Generalitat y los ayuntamientos para corregir los desmanes cometidos entonces en la capital y en el resto de Catalunya.
El Periódico de Catalunya. Albert Ollés, 07/07/07
La ley de la Trinitat Nova. Proyectos de mejora en los distritos


A continuación se recogen algunos párrafos de la Taula Rodona: "La Barcelona de Porcioles":
M.Campo Vidal.- Cornellà tenía onze mil habitants l’any 1951 i passa a tenir vuitanta mil el 1973. Arriba el moment en què hi ha deu mil nens sense escola. Es llençava la gent a fora i els problemes a la perifèria.
J.M. Huertas.- Per què hi ha un moment que es poden començar a fer diners. A partir dels anys seixanta, aquesta ciutat paupèrrima ha donat un salt i corren els diners. Unit a una altra realitat, i és que a Barcelona han immigrat centenars de milers de persones, i s’han de col·locar en algun lloc. I es comencen a fer pisos, a l’engròs. S’ocupen tots els terrenys lliures que hi havia a la Verneda, que eren terrenys rurals, i es comencen a ocupar els Nou Barris d’una manera anàrquica.
E.Giralt.- El que passa és que engega l’economia, i per tant en aquells moments la indústria, a Catalunya, necessita mà d’obra i això fa que vinguin immigrants d’altres zones de l’estat. I aquests immigrants necessiten vivenda, i fer vivenda comença a ser un negoci.
J.M. Huertas.- La construcció comença d’una forma imparable. Surt un personatge, que serà cabdal en la Barcelona de Porcioles, que és el J.M.Figueres, que arriba a tenir més de quaranta constructores diferents... va arribar a poder construir allà on volgués. El mecanisme era legal i molt senzill: hi havia uns terrenys expropiats molt grans; aquests terrenys eren, per exemple, esportius però com la ciutat necessita terrenys per construir se’ls desafecta (requalifica d’esportiu a edificable), primer per l’ajuntament després per la comissió provincial d’urbanisme. Les dues coses presidides per Porcioles. Els pisos els construïa Figueras i es titulaven a la notaria de l’Ocaña, que era qui portava la notaria de Porcioles.
Taula Rodona: La Barcelona de Porcioles. L’Avenç. Nº 295, octubre 2004