XAVIER AMORÓS (Reus, 1923), poeta, memorialista, agitador cultual i home de teatre, ha estat botiguer d’un establiment de robes durant molts anys i senador en dues legislatures. No és estrany, doncs, que sigui una veritable institució a Reus, centre del seu món real i literari. La poesia d’Amorós, directa, planera, transforma el feu quotidià en imatge lírica, i també, a través de la mitificació del poble de Pradell (Priorat), en símbol. En reconeixement a la seva producció lírica ha rebut, entre d’altres, el Premi Carles Riba i el Premi de Literatura Catalana-Poesia de la Generalitat de Catalunya. Ha cultivat, a més, el periodisme literari, l’assaig i la crítica i, de manera especial, la crítica autobiogràfica, narrada, segons Molas, sota “l’observació i la universalització, amb detallisme, i amb un to poètic i irònic alhora, viu i senzill, de conversa”.