Màrius Sampere (Barcelona, 1928)

Aficionat a la música i fotògraf de professió, Màrius Sampere s'ha dedicat al conreu de la poesia des de ben jove. El 1963 guanya el premis Carles Riba amb el recull "L'home i el límit". Més tard, obté diversos guardons en els Jocs Florals a l'exili i és nomenat Mestre en Gai Saber. EL 1967 publica "Poemes de baixa freqüència", una antologia de la seva obra, en bona part inèdita, en la qual s'evidencia l'eix essencial de la producció poètica de l'autor: la reflexió turmentada sobre la tragèdia humana i les seves dimensions metafísiques. Refermen aquesta línia noves publicacions com "Samsara" (1982) i "Llibre de les inauguracions" (1984). A principi dels anys vuitanta deixa la feina de fotògraf per treballar en tasques de normalització lingüística. Des de l'any 1993 intensifica la seva producció literària amb reculls destacables com "Demiúrgia" (1996), "Subllum" (2000) i "Les imminències" (2002). La seva obra, poc coneguda durant anys, gaudeix avui dia d'un ampli reconeixement per part de la crítica. Ha obtingut nombrosos premis literaris, entre altres, el de la Crítica Serra d'Or, el Nacional de Cultura i el Ciutat de Barcelona.