Joan Triadú (Ribes de Freser, 1921) ha estat una peça clau en la recuperació de la cultura catalana després de l'esfondrament de la guerra civil. La seva tasca s'ha diversificat en moltes facetes. En el camp de la crítica, les seves antologies de poesia i contes, els treballs monogràfics sobre autors i els articles a la premsa van ser decisius en l'ordenació del panorama literari català de postguerra i en la formació de nous crítics. Cal remarcar els seus estudis de La novel·la catalana de postguerra (1982) i La poesia catalana de postguerra (1982). Com a pedagog, les classes clandestines de Triadú per a formació de professorat de català, i la seva acció com a director de la Institució Cultural del CIC i del centre filial THAU, han contribuït indiscutiblement a la formació d'una escola catalana i moderna. Conferenciant arrel de Catalunya, impulsor d'institucions, publicacions i certàmens literaris, és encara avui dia un punt de referència del nacionalisme cultural català.