La dičresi

A. La dièresi és un signe gràfic (¨) que utilizem per marcar que cal llegir la u davant de la e als diftongs creixents i per desfer un diftong decreixent.
Fixa't que posem dièresi a: qüe, qüi, güe, güi per tal que quan llegim el mot soni la u. Per exemple:
          Adeqües, adeqüis; paraigües, pingüí
Observa que no fem servir mai la dièresi davant de a o de o ja que en aquests casos igualment llegiríem la u. Per exemple:
          Adequar, adequo; paraigua

Podeu repassar els diftongs a la MUD Ui! Dues vocals juntes.

B. La dièresi és un signe gràfic que també serveix per marcar que s'ha de desfer un diftong decreixent. Un dels motius es dóna quan l'accent fonètic cau sobre la i o la u. Si no les podem accentuar es recorre a la dièresi. Per exemple:
          Països
(però país), peüc, ruïnes, cruïlla
Vigila que mai no posem dièresi a:
          Les terminacions d'infinitiu i gerundi. Per exemple: trair, agraint, traduir, traduint
          Els sufixos -isme, ista, llevat el mot proïsme. Per exemple: egoisme, egoista

C. Les paraules de la mateix famíla en què el diftong decreixent s'ha desfet per la raó B., conserven la dièresi encara que no hi caigui l'accent fonètic. Per exemple:
          Aïllant
perquè ve d'aïlla.

D. Les raons morfològiques també són motiu pel qual cal desfer un diftong decreixent. Observem el cas de la terminació-i del present de subjuntiu que duu una dièresi en aquells verbs de la primera conjugació el lexema dels quals acaba en vocal. Per exemple:
          Situ-ar
present de subjuntiu: situ-ï, situ-ïs, situ-ï, situ-em, situ-eu, situ-ïn.

imprimeix