L'espai

Cartell original de l'obra

El temps

L'estructura

Els personatges i el seu caràcter simbòlic

Creien que l'art i la cultura havien d'estar al servei de la revolució social i que l'individu havia d'actuar de revulsiu enmig de la massa.
Consideraven que l'artista no podia actuar com a transformador polític de la societat sinó que tenia en la poesia i l'art el mitjà de superació de la societat materialista. Convertiren l'art en una evasió i consideraren que l'única justificació de l'art era l'art en si mateix (l'art per l'art), sense cap altra raó, social o ideològica.
Procés de transformació de la cultura catalana, en el decurs de la darrera dècada del S. XIX i la primera del XX, de cultura regional, peculiar i tradicionalista en cultura nacional, normal i moderna.

 

N     D
           
    Renovació social a partir del desvetllament ideològic
    L'art s'ha de mantenir al marge del progrés social
    Evasió a través de l'art
    Ideologia política propera a l'anarquisme revolucionari
    Ideologia política sense concretar
    Grups d'artistes pertanyents a la burgesia benestant, sense problemes econòmics
    La inadaptació social es resol de manera tràgica: suïcidis o autoexilis
    Vitalistes
    Defensa de l'art per l'art

 

edu365.cat edu365.cat edu365.cat

Propostes de lectura 

L'alegria que passa

Santiago Rusiñol