gènit iglésia
menos modo
sossego ditxosa
istiu riendes
retrato plàtanos
aixís cocodrilo
enterro allavores
tonto papadineru
recreiu anell

 

arcalde menos
pilans alfombreta
istiu ratet
dugues grupos
riendes iglésia
pendre apoia

 

Sí      No
           

    Baixant de la Font del gat

    L'emigrant

    La sardana de les monges

    El Canigó

    L'Empordà

    L'estaca

    Paraules d'amor

    La Santa Espina

 

L'alegria que passa planteja l' de l' representat simbòlicament per la , amb la , representada per la del poble. L'arribada al d'un (Poesia) desencadenarà un enfrontament entre tots dos mons. El desenllaç final ens mostra les postures irreconciliables de la i la , la de l'artista per part de la societat i la del clown als habitants del poble a viure en la Prosa sense poder gaudir de la bellesa de l' en si mateix.

 

 

La miro com si fos una falcia que passa i que no sé què assenyala (Escena V)
Guiant el carro, en Cop-de-puny, l'Hèrcul de la companyia. (Escena V)
Vinguin, companys, a sentir-la, que és l'aucell que alegra la nostra gàbia. (Escena V)
Apa, noi, un salt mortal i a la vida. (Escena VI)
No és un cadàver vivent. (Escena VII)
Ja veuen que ni el jeure, posició que malmet tantes famílies, li fa perdre la força de la persona. Si algú dels presents desitja que amb aquesta posició el reboti a l'alçada de dos pisos i el deixi penjat dalt de l'arbre com una òliba, que s'acosti. (Escena IX)
I que trista és l'alegria per als que passen i els que es queden. (Escena IX)

A. Cesc

B. Vador

C. Mei

D. Bet

E. Biel

F. Jan

G. Nasi

H. Tina

I. Tòfol

J. Quel

1. Cristina

2. Remei

3. Joan

4. Cristòfol

5. Ignasi

6. Salvador

7. Elisabet

8. Miquel

9. Francesc

10. Gabriel

A   B   C   D   E   F  G  H  I  J


edu365.cat edu365.cat edu365.cat

Propostes de lectura 

L'alegria que passa

Santiago Rusiñol