Santiago Rusiñol Santiago Rusiñol Prats, dramaturg, narrador i pintor, va néixer a Barcelona el 25 de febrer de 1861 i va morir a Aranjuez, el 13 de juny de 1931, mentre pintava els famosos jardins d'aquesta ciutat. La seva bona posició econòmica li va permetre de portar una vida bohèmia, sense preocupacions de tipus material, dedicada gairebé exclusivament a conrear el seu geni artístic.

El 1887 se n'anà a París, on va residir durant llargues temporades i on va prendre contacte amb l'impressionisme pictòric, corrent estètic que el va influir en gran mesura.

Va ser un gran afeccionat als ferros forjats i en va reunir una gran col·lecció que guardava en un edifici anomenat "Cau Ferrat", de la població de Sitges. En aquesta mateixa vila, va ser el promotor de les Festes Modernistes (se'n celebraren tres de consecutives, els anys 1892, 1893 i 1894). Aquestes manifestacions culturals, que acollien qualsevol mena d'expressió artística, eren l'espai ideològic del Modernisme a Catalunya.

També va ser un dels membres principals d'Els Quatre Gats, juntament amb Ramon Casas, Miquel Utrillo i Pere Romeu, entre d'altres.

Tot i que Rusiñol va assolir un gran èxit com a creador teatral, va conrear també la prosa. La seva obra més emblemàtica és L'auca del senyor Esteve, del 1907 (de la qual va fer una adaptació teatral el 1917), de marcat to costumista, que presenta en el seu argument, una vegada més, la tibantor de les relacions entre els intel·lectuals modernistes i la societat burgesa.

Pel que fa a la seva obra, cal tenir present que Santiago Rusiñol és considerat el màxim exponent del teatre modernista en general i del simbolista en particular.

 

edu365.cat edu365.cat edu365.cat

Propostes de lectura 

L'alegria que passa

Santiago Rusiñol