A. "Només sentia parrupeig de coloms. Em matava netejant els coloms. Tota jo feia pudor de colom. Coloms al terrat, coloms al pis; els somiava. La noia dels coloms. Farem una font, deia en Cintet, amb la Colometa a dalt amb un colom a la mà."
B. "Em recordo del colom i de l'embut, perquè en Quimet va comprar l'embut el dia abans d'haver vingut el colom. [...] Tenia una ala ferida, estava mig esmorteït i havia deixat miques de sang a terra. Era jovenet."
C. "I a dintre, al fons, de panxa enlaire, hi havia un colom, aquell de les llunetes. Tenia les plomes del coll mullades per la suor de la mort, els ullets enlleganyats. Ossos i ploma. Li vaig tocar les potes, tot just passar-li el dit pel damunt, plegades endintre, amb els ditets fent ganxo avall. Ja estava fred."
D. "La galeria era plena de coloms i també n'hi havia al passadís i els nens no eren enlloc."
E. "I en comptes d'espantar els coloms perquè avorrissin les cries, em vaig posar a prendre'ls els ous i a sacsejar-los amb fúria."
F. "I vaig sentir una companyia a la mà i era la mà d'en Mateu i a la seva espatlla se li va posar un colom corbata de setí i jo no n'havia vist mai cap, però tenia plomes de tornassol i..."
