Informació   Citació
A. Poeta, periodista i polític valencià (1836 – 1911), primer director de Las Provincias. És el principal escriptor de la Renaixença valenciana, que ell va vincular a una visió conservadora i jocfloralista.   1. La llibertat conquerida en l'apassionada recerca del que és ver i el que és just, i amb sobrepreu de dolor, ens ensenyàreu que on sigui del món que és salvada, se salva per al llinatge tot dels qui la volen guanyar; i que si enlloc és vençuda i la seva llum és coberta per la tempesta o la nit, tota la terra en sofreix.
B. Poeta i diplomàtic xilè (1904 – 1973), simpatitzant de la causa republicana espanyola i militant comunista. La seva poesia presenta el to èpic del Canto general i el cant de la senzillesa d'Odas elementales.   2. Puix que lo món ne Déu a mi no val
a rellevar la causa d'on só trist,
a mi plau bé la tristor que jo vist:
delit hi sent mentre jo em trobe tal.
Així dispost, dolç me sembla l'amarg,
tant és en mi enfeccionat lo gust.
A temps he cor d'acer, de carn e fust.
Jo só aquest, que em dic Ausiàs March.
C. Escriptor i humanista català (1893-1959), format en el context del Noucentisme, ajudant de Pompeu Fabra, després de la Guerra Civil va esdevenir, pel seu compromís cultural, el mestre de les noves generacions d'escriptors.   3.Verrà la morte e avrà i tuoi occhi-
questa morte che ci accompagna
dal mattino alla sera, insonne,
sorda, come un vecchio rimorso
o un vizio assurdo.
D. Poeta valencià del segle XV. Va ser el primer poeta a escriure íntegrament en llengua catalana. Considerat el millor poeta valencià medieval, la seva poesia tracta els temes universals de l'amor i la mort des d'una òptica molt personal.   4. Escribo para el pueblo, aunque no pueda leer mi poesía con sus ojos rurales.
E. Escriptor italià (1908 – 1950), la seva obra es caracteritza per expressar el seu malestar existencial. El llibre de poemes Verrà la morte e avrà i tuoi occhi va aparèixer pòstumament al seu suïcidi.   5. El dulce lamentar de dos pastores,
Salicio juntamente y Nemoroso,
he de cantar, sus quejas imitando;
cuyas ovejas al cantar sabroso
estaban muy atentas, los amores,
de pacer olvidadas, escuchando.

F. Poeta castellà del segle XVI l'estètica del qual va donar lloc al garcilasisme, corrent poètic oficial del franquisme de la postguerra, basat en l'evocació d'un món bucòlic ideal, hamònic, ordenat i malenconiós.

 

6. Vora el barranc dels Algadins
hi ha uns tarongers de tan dolç flaire,
que per a omplir d'aroma l'aire
no té lo món millors jardins.
Allí hi ha un mas, i el mas té dins
volguts records de ma infantesa;
per ells jo tinc l'ànima presa
vora el barranc dels Algadins.


Ausiàs March  Garcilaso de la Vega   Teodor Llorente  
Carles Riba  Cesare Pavese  Pablo Neruda  

Vora el barranc del Carraixet.
els morts de fredes matinades,
els morts de les nits tenebroses,
els assassinats de la terra.


Vindrà la mort, i no seré al llit,
ni al menjador, assegut al divan:
l'esperaré al replà de l'escala,
entre els parents que han arribat de l'horta


Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre poble


Se't riu l'infant que t'ha vist cridar, ebri,
i tu li vols aclarir que no ets ebri,
i ell es riu més amb les teues raons.
Podries dir, en un moment terrible:
«Jo sóc aquest que es diu Vicent Andrés!»


Morts oh morts sols us duc uns mots
que més que mai seran no-res davant
el sacrifici de les vostres vides plenes de forats

Vora el riu de la tarda, a la ribera
tranquil·la de la tarda d'aquell juny,
les aigües clares de la brisa oïen
el dolç plànyer de dues mecanògrafes,
els cossos ajaguts sobre l'estora


edu365.cat edu365.cat edu365.cat

Un entre tants

Vicent Andrés Estellés