A Sant Vicent Ferrer

Sant Vicent Ferrer

EPÍSTOLA AMB SEGELL D'URGÈNCIA

A BOQUETA NIT

Escric sota una lluna amarga com la fel.
(Ja sé que açò que em passa no és res de l'altre món...)
Tinc l'ànima coenta com la planta d'un peu.

Em pesen les sabates com si fossen de plom.
No tinc ganes d'escriure, si vols que et parle clar.         5
Només tinc ganes, ara, de rascar-me els genolls.

M'he assegut un moment mentre es calfa el sopar.
S'ou, baix, la melodia tendra del Limeligth.
Un infant plora i plora en el pis del costat.

                                                       (Continua)

 

Comprensió del poema

Tinc l'ànima coenta com la planta d'un peu (3)
Només tinc ganes, ara, de rascar-me els genolls (6)
Un infant plora i plora en el pis del costat (9)
L'aire fi de la mar em colpeja l'esquena (18)
Mira: he de lluitar. Déu em vol vencedor (31)
els ídols imbècils de les paraules, ara (44)
que és temps d'agafar-les com ganivets o malls (45)
No vull trair qui lluita, qui passa son o fam (51)
Jo sóc un entre tants, em sent un entre tants (58)
Europa em dol i els dies de la seua tristor (61)
És l'hora de parlar clar i ras, Sant Vicent (72)

Llenguatge poètic


Em pesen les sabates com si fossen de plom(4)
Un infant plora i plora en el pis del costat (9)
Per la finestra, oberta, ve l'escàndol dels grills (12)
i he de dir tot això i allò de «nostra parla» (20)
El cor em creix i em creix, com el pa a l'alcavor (33)
No em deixes a la vora del riu de les paraules (52)
és l'hora violenta, per fi, de la saó (67)

 

edu365.cat edu365.cat edu365.cat

Propostes de lectura 

Un entre tants

Vicent Andrés Estellés