Després de Sant Joan, per no avorrir-se , el narrador protagonista dedica tardes senceres a arreglar a moto

Ella té els cabells negres i els ulls foscos i ametllats

A ell, si els seus pares es separessin, li preocuparia amb quins dels dos hauria de viure

La Salut, reconeix les mongetes, les patates i els tomàquets de l’hort

Al cementiri, la Salut li demana que ell i parli dels joves que han mort a la muntanya

La Salut i la seva germana es queden al poble fins cap a meitat de setembre

La germana de la Salut es diu Júlia

A la piscina de Ribes, ell agafa una insolació

Una característica atribuïda a l’aire, i que sovinteja poc , és la salabror

Per a l’àvia de la Salut, xiular era cosa de bordegassos

A. La cabanya era rierol amunt, força després de la Font del Coronel,

B. (...) la seva àvia, de petita, sempre la renyava perquè li deia que això de xiular era cosa de bordegassos.

C. Vam agafar quasi l’últim cremallera: era dels vells, de fusta, petit, dels que m’agraden.

D. (...) i quan li vaig passar pel davant li vaig dir adéu, com si la conegués,

E. (...) i em vaig haver de confessar que em feia por –no por, no: terror- que ella em veiés.

F. (...) tota la concentració que fa falta abans de competir, tota la tranquil·litat, eren nul·les.

G. A l’esquena hi tenia una gran rodona blanca que se li anava inflant per moments.

H. Em va preguntar si la mort em feia por. No vaig saber què dir-li:

I. I jo per dintre em desesperava: havia fet enfadar la Carme, havia fet enfadar en Ramon (...)

J. Es va parar al mig de l’esplanada del davant de l’església i va dir “Ballem?”.