A. “L’home va arribar fins a ell. Aquesta vegada, quan va alçar la seva mà, Tetxu no el va defugir. Va deixar que li toqués la galta, que llisqués fins a l’espatlla, que la hi premés amb afecte.”
B. “Sí –va dir amb un laconisme que deixava clar que allò era el final d’una conversa-. El meu pare era d’ETA.”
C. “Tot això és nou per a ell. Està sol. Em penso que busca alguna cosa, a més d’aquella família perduda, i no sap què és.”
D.- “El pobre diable estava passejant, ¿saps? Anava amb el seu fill, un diumenge al matí. Se li va acostar per darrere i li va disparar un tret a la nuca. Quan l’home va caure a terra el va rematar amb un segon tret, a boca de canó, davant del nen.”
E.- “En entrar Izaskum a l’habitació va ensopegar amb els pantalons, llançats a terra de qualsevol manera, i provant d’evitar-los va trepitjar les sabatilles i va haver de conservar l’equilibri recolzant-se a l’armari.”
F. “En el moment d’abraçar-lo, la mà armada ja es trobava completament caiguda al costat del cos. El contacte els va fer estremir a tots dos, descarregant l’última tensió, o disparant-la.”
G. “Suposo que Lennon tenia raó. Deia que els que creixem sense pare acabem una mica paranoics. Ell també sabia de què parlava.”
H. “La mà d’Ainoha va deixar d’acaronar la seva nuca, però el contacte no es va perdre. Van unir-les totes quatre entrellaçant els dits. Per uns instants la mirada de Tetxu es va perdre en el naixement de l’escot de la noia.”
