El narrador de la història és perquè un personatge de dins del relat.

La narració està en persona perquè el lector connecti ràpidament amb la trama i el protagonista.

El protagonista de la història és un personatge perquè en el seu comportament i manera de ser al llarg de la novel·la.

Tots els personatges, excepte el protagonista, estan caracteritzats perquè els coneixem a través de les informacions que ens dóna el narrador. En canvi, el protagonista està caracteritzat perquè hem de deduir com és a través dels seus actes.

L'espai on passa la història és perquè imaginable en un passat llunyà.

La forma verbal que utilitza l'autor per narrar la història és el . En canvi, els diàlegs, tots en estil , estan en .

A. En Roc es presenta al monestir i porta notícies sobre la pesta, el torneig de cavallers i joglars i la situació de la colla del Cec de Cabrera.

B. L'Ocell de Foc es troba amb en Roc Destraler i en Rasclet, que l'ajuden en la seva fugida cap al monestir de Sant Fruitós.

C. Mentre es dirigeixen als castells de Rocablanca i Rocabruna, la colla del Cec de Cabrera és atacada pels saltejadors del vescomte de Peguera.

D. L'Ocell participa al concurs de cançons i guanya envoltat de grans aclamacions.

E. El protagonista comença a qüestionar-se la seva identitat.

F. Els monjos li posen el nom d'Aicart per protegir-lo del vescomte i ell pensa que pot ser fill d'un famós trobador.

G. El protagonista composa el sirventès contra el vescomte de Peguera.

H. Berenguer de Foix comença a formar-lo en les regles de trobar.

I. Els amics es separen i acorden trobar-se el darrer dia de maig a l'esplanada de davant del Castell de Peguera.

J. El protagonista coneix la seva identitat i decideix què vol fer amb la seva vida.

1   2   3   4   5   6  7   8   9  10


Al capdamunt de la carena ens esperaven els altres membres de la colla. (...) Els arbres eren gairebé tots de color groc i les fulles de color rogenc; la tardor era el temps que més m’agradava d’anar pels boscos. Hi havia tots els colors i els fruits eren madurs i queien a terra, esberlats de tanta riquesa, i supuraven mel i sucre. Els corriols eren encatifats de fulles roges. El bosc semblava un castell engalanat, un poble amb els balcons i els carrers plens de flors i draps de coloraines. Semblava que el bosc es preparés, amb tota pompa, amb tot l’or, per a una festa solemne.

V       F
           
    La descripció és subjectiva.
    La descripció és objectiva.
    Qui descriu aporta les seves sensacions sobre els sentits (tacte, gust, oïda...)
    Qui descriu només aporta sensacions sobre el sentit de la vista.
    Hi ha comparacions.

(…) Anava amb el cap enlairat, el nas arrufat, com si ensumés els vents, i els ulls oberts i buits, blancs, com dos glaços. (…) Era un home d’una cinquantena d’anys, alt i bru, vestit sempre de negre, amb llarga cabellera i fosca barba espessa. Era sorrut, parlava poc i la ceguera i els ulls, sempre oberts i fixos, donaven un aire feréstec a la seva cara. Però quan agafava el llaüt es posava a cantar, tot ell es transformava, la veu era dolça, els gestos suaus, els ulls reien com si haguessin trobat on posar-se.

V       F
    Descriu l'aspecte general i físic del personatge.
    Descriu el tipus de roba i el calçat del personatge.
    Descriu la sensació que tenia a les mans quan tocava el llaüt.
    Predomina el pretèrit imperfet d'indicatiu.
    Predomina l'imperfet de subjuntiu.

 

 

(…) era un home d'una cinquantena d'anys, alt i bru, vestit sempre de negre, amb llarga cabellera i fosca barba espessa.
Era alt i ben plantat, massís, bru. La cabellera llarga i negra, cenyida al cap amb un mocador blau. Unes dents molt blanques lluïen entre el bigoti espès i la barba retallada, fosca (…), una cicatriu fins a la comissura dels llavis, travessant tota la galta i menjant-se-li un tros de bigoti.
(…) el bigoti ros, la barbeta punxeguda, prim i malairós, la camisa groga, les calces carmesines, gaiades de blanc, l'espasa cenyida, i al cap un bonet de grana amb un fermall de color d'or.
(…) era un homenet de poca alçària, semblava un nan. Tenia la cara de fura, de color torrat pel sol, amb una llúpia al front, el nas punxegut, els ulls petits i mòbils, de rata, la barbeta amb quatre pèls blancs, llargs i febles, de cabra, i la boca desdentegada.
Era un vailet més aviat baix, d'uns onze anys, prim però fort, amb cara d'espavilat i una mica ros i cargolat de cabells
Uns onze anys. Alt. Pell i ulls clars. Cabells clars i la cara pigada, sobretot el nas I les galtes.

 

edu365.cat edu365.cat edu365.cat

Propostes de lectura 

L'ocell de foc

Emili Teixidor