[.] vingué aleshores el buf de la mare difunta, Anticlea, la filla del tan magnànim Autòlic, que era viva quan vaig partir cap a Troia la santa.
(Cant X)

És el vi melós que et fereix, com fa mal a quisvulla que l'engoleix de badoc i beu sense llei ni mesura.
(Cant XXI)

I es llevà del seu llit Telèmac, que als déus s'assemblava, un cop vestit, i es penjà la punyent espasa del muscle i es cordà sota els peus llustrosos les belles sandàlies [.]
(Cant XX)

• 2. La comparança és un element recurrent a l'obra d'Homer. Identifica quins d'aquest fragments en contenen una:

I l'il·lustre em rebé en la seva casa alterosa i m'atengué amorós, com un pare si el fill li tornava M'atengué amorós i, amb ell, els eus fills gloriosos.
(Cant XVII)

Com bruela un brau que pastura en un prat, bruelaren els bells batents de la porta.
(Cant XXI)

I prengué la paraula Polites, cap de gent d'armes, que era el més assenyat dels companys i el que jo preferia.
(Cant X)

I els va veure tots ells en la sang i en la pols, tants com eren estenallats, una turba, com peixos que al fons d'una cala els pescadors han tret de la mar blanquinosa amb la xarxa dels incomptables ulls, i senyoren de l'ona salada, tots tirats en un munt de l'areny; [.]
(Cant XXI)

Hi ha una illa, Ogígia, al lluny del lluny, enmig de les ones, on habita la filla d'Atlant, l'astuta Calipso, la ben rullada, terrible deesa filla de Zeus filla de Posidó l'eugassera la gran fetillera . Vés, doncs, de dret a Nèstor, cap de bouades el domador de cavalls famós llancer el que sorolla la terra l'olímpic que sapiguem quin parer dins el pit amaga aquest home.

Mes quan, fent camí pels sagrats fondals, atenyia.
Ja l'espaiós casal de Circe, terrible deesa filla de Zeus filla de Posidó l'eugassera la gran fetillera [.] I respongué llavors Posidó, cap de bouades el domador de cavalls famós llancer el que sorolla la terra l'olímpic , I va venir, el tercer, Fileti , cap de bouades el domador de cavalls famós llancer el que sorolla la terra l'olímpic amb una vaca baciva pels pretendents, i unes cabres.
(Cant xx ) .

Ara, Atenea terrible deesa filla de Zeus filla de Posidó l'eugassera la gran fetillera , pensà una altra cosa.
(Cant v )