 |
|
|
 
|
 
|
|
Si als
14 anys Pau Joan Hernàndez presentava originals a premis i a
editorials, dos anys després ja havia escrit una novel·la
que publicaria als 18 anys: Tot et serà pres.
|
|
"El
vaig deixar llegir al meu professor de literatura de BUP, Francesc
Sales, que treballava a l'Editorial Empúries, i resulta
que començaven una col·lecció en què
volien barrejar autors de la talla de Robert Graves o Roal Dahl
amb gent com jo."
|
|
|
"Suposo que si a aquell noi de l'Institut Menéndez,
que treballava a casa seva amb una màquina atrotinada,
li haguessin dit que aquella primera novel·la, Tot
et serà pres, vendria 33.000 exemplars, s'hauria fet
un tip de riure. Ara, quan començo a escriure una novel·la,
intento tornar a ser aquell noi que no es preocupava gaire per
les vendes. Miro de mantenir una certa puresa i continuar sent
un adolescent davant l'ordinador." |
|
"Jo sempre dic que sóc un novel·lista
que fa poemes, perquè, per mi, la novel·la és
una cosa més de feina de cada dia, més sistemàtica,
més planificada, mentre que el poema es treballa més
espontàniament. Com a novel·lista sóc més
seriós, més professional."
|
| |
|
|
"El fet de començar a escriure tampoc no és
fàcil: la por davant la pàgina en blanc existeix
i es palesa justament en aquest moment. Els primers folis són
els més difícils, i és en ells on és
més probable el fracàs d'una novel·la:
cal presentar els ambients, els personatges, la situació,
i cal fer-ho prou detalladament perquè el lector ho assimili,
però amb prou agilitat perquè la lectura no cansi."
|
|
Informació extreta de:
M. Corrius i C. Vilŕ, Itineraris de lectura, Institució
de les Lletres Catalanes; Barcelona 2000 |
|
|
|
