edu365.cat
Proposta de lectura


Pedra de tartera. Maria Barbal





Qui l'ha escrit? Abans de llegir Mentre llegeixes

Després de llegir



1. L'autora és de Tremp, per tant és trempolina. Escriu en masculí singular els gentilicis dels habitants dels llocs següents:

Alacant
Nova York
La Xina
Lleida
Navarra
Alemanya
Brasil
Barcelona
La Garriga
Pirineu



2. A la novel·la hi apareix vocabulari relacionat amb la feina de pagès i els espais de muntanya. Relaciona els noms amb el dibuix al qual corresponen:





3. Escriu al costat de cada definició el mot que hi correspongui d'entre els següents:

segar - fer trepadella - batre - fer el mandongo - llaurar - redall

Herba que creix en un prat després de dallar-lo
Solcar la terra amb l'arada
Tallar herba o cultius amb la falç o amb una màquina
Fer sortir el gra de l'espiga dels cereals; fer caure certs fruits de l'arbre
Anar a collir una herba que serveix de farratge per als animals
Operacions diverses per elaborar botifarres i embotits del porc



4. La novel·la està narrada en un registre literari, per això hi ha abundants metàfores. Dels tres possibles significats, marca el que no hi correspongui:


Si el temps no havia estat geniüt:
Si el temps havia estat favorable
Si el temps no havia esta bo
Si el temps no havia estat dolent

En Jaume era un picarol
:
En Jaume era molt sorollós
En Jaume era molt alegre
En Jaume era optimista

No em sentia d'aquest món
:
Estava molt deprimida
Estava trista i desconsolada
Estava molt contenta

Eren lluny les llàgrimes:
Havíem recobrat la serenitat i l'alegria
Érem insensibles a qualsevol desgràcia
Ens havíem sobrepassat a la pena

Al fill no li agradava aplanar l'os de l'esquena
:
Al fill no li agradava treballar
Al fill no li agradava la feina de pagès
El fill era un gandul




5. L'autora la va titular Pedra de tartera perquè la protagonista:

Es deixa portar per tot el que li passa al voltant i no decideix mai res
És insensible com una pedra i supera totes les dificultats
Viu en un ambient de muntanya



6. L'últim capítol ens descriu Barcelona de forma poètica, però aquí hi ha una definició que l'autora no fa servir. Marca-la:

Barcelona és una casa on les finestres no donen al carrer...
Barcelona és tot a una hora...
Barcelona és el cel lluny i els estels espantats
Barcelona és no conèixer ningú
Barcelona és un mar i un cel vessant de llum
Barcelona és un pa petit que s'acaba cada dia
Barcelona és un soroll sense paraules