1. L'autora és de Tremp, per tant és trempolina. Escriu en masculí singular els gentilicis dels habitants dels llocs següents: Alacant Nova York La Xina Lleida Navarra Alemanya Brasil Barcelona La Garriga Pirineu 2. A la novel·la hi apareix vocabulari relacionat amb la feina de pagès i els espais de muntanya. Relaciona els noms amb el dibuix al qual corresponen: 3. Escriu al costat de cada definició el mot que hi correspongui d'entre els següents: segar - fer trepadella - batre - fer el mandongo - llaurar - redall Herba que creix en un prat després de dallar-lo Solcar la terra amb l'arada Tallar herba o cultius amb la falç o amb una màquina Fer sortir el gra de l'espiga dels cereals; fer caure certs fruits de l'arbre Anar a collir una herba que serveix de farratge per als animals Operacions diverses per elaborar botifarres i embotits del porc 4. La novel·la està narrada en un registre literari, per això hi ha abundants metàfores. Dels tres possibles significats, marca el que no hi correspongui: Si el temps no havia estat geniüt: Si el temps havia estat favorable Si el temps no havia esta bo Si el temps no havia estat dolent En Jaume era un picarol: En Jaume era molt sorollós En Jaume era molt alegre En Jaume era optimista No em sentia d'aquest món: Estava molt deprimida Estava trista i desconsolada Estava molt contenta Eren lluny les llàgrimes: Havíem recobrat la serenitat i l'alegria Érem insensibles a qualsevol desgràcia Ens havíem sobrepassat a la pena Al fill no li agradava aplanar l'os de l'esquena: Al fill no li agradava treballar Al fill no li agradava la feina de pagès El fill era un gandul 5. L'autora la va titular Pedra de tartera perquè la protagonista: Es deixa portar per tot el que li passa al voltant i no decideix mai res És insensible com una pedra i supera totes les dificultats Viu en un ambient de muntanya 6. L'últim capítol ens descriu Barcelona de forma poètica, però aquí hi ha una definició que l'autora no fa servir. Marca-la: Barcelona és una casa on les finestres no donen al carrer... Barcelona és tot a una hora... Barcelona és el cel lluny i els estels espantats Barcelona és no conèixer ningú Barcelona és un mar i un cel vessant de llum Barcelona és un pa petit que s'acaba cada dia Barcelona és un soroll sense paraules