Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament edu365.cat

Abans de llegir

  • Et sona la pel·lícula La vida és bella?

    Fotograma de La vida és bellaL'any 1997 la va escriure, dirigir i interpretar Roberto Benigni. Per la via d'una faula narrada a un nen, endinsava els espectadors en l'infern d'un camp de concentració alemany durant la Segona Guerra Mundial. Un drama que, de debò, van haver de sofrir milers de persones de molts països i que mai no ha estat gens fàcil d'explicar.

    El 1946, Joaquim Amat-Piniella va enllestir la novel·la K.L.Reich, en la qual retratava el mateix horror, però patit en la pròpia pell només feia un any. De fet, un dels motius que durant quatre anys i mig van mantenir en vida el nostre autor dins el camp va ser el desig de sobreviure per poder explicar els detalls de la barbàrie viscuda. I, com anys després l'italià Benigni, Amat-Piniella també va triar la ficció literària, sobretot perquè ens poguéssim fer una millor idea de la veritat.

    Amat-Piniella va donar forma a K.L.Reich a partir d'una composició d'escenes, de situacions i de personatges inspirats en els que ell havia conegut en diferents camps i kommandos. D'aquesta manera va aglutinar en el seu llibre els perfils, tant de les víctimes con dels causants del mal. Des de l'Emili, en part un alter ego de l'autor, fins a Hans Gupper, la màxima autoritat del camp, que neix en aquesta ficció per la fusió dels dos comandants que el dirigien en la realitat. A través de l'Emili se'ns proposa la figura d'un heroi que aprèn de les seves experiències, que es transforma juntament amb el món que l'envolta i que al final surt renovat des de les cendres de l'horror.

  • Abans de llegir aquesta novel·la i per tal d'entendre'n millor el significat seria bo que revisis el context històric de la Segona Guerra Mundial i les principals conseqüències de l'auge i de la davallada del nazisme a Europa.

  • Tota la literatura que deriva de l'Holocaust se centra en el testimoniatge d'uns supervivents dels camps de concetració que es proposen fer la memòria dels companys morts en unes condicions terribles i que tenen la voluntat de fer possible que les males experiències viscudes no les hagi de patir mai més ningú. Tal com explica el mateix Amat-Piniella a la nota introductòria de la novel·la, amb K.L.Reich es va proposar "donar una idea de la vida i la mort d'uns ciutadans del món que van crear, enfront del nacionalsocialisme, la internacional del dolor”. En realitat ell va fer el mateix que, altres deportats com ara Primo Levi, Imre Kertész, Hannah Arendt, Jorge Semprun… Però al nostre autor la censura practicada pel Franquisme no li va permetre publicar la seva novel·la fins al cap de disset anys. Visita aquestes pàgines per entendre millor el context d'aquesta novel·la que llegiràs.


  • Anima't a salvar-los de l'oblit, a través de la lectura!