Salinger, autor sorgit de l'anomenada Generació Perduda , va aconseguir amb El vigilant en el camp de sègol -títol que fa referència a l’ofici a què es voldria dedicar , segons ha explicat a la seva germana. Les interessants fites d’interès que assoleix es troben tant en el fons, perquè el llibre tracta de temes universals propis del debat interior d’un qualsevol, com en la forma, gràcies a un estil i volgudament atropellat que reprodueix les inquietuds i reflexions d'aquest jove en permanent confrontació amb la que, afirma, defineix el món dels . Curiosament, la novel·la s'ha fet llegendària per motius extraliteraris, com la reservada personalitat de Salinger o el fet que l'assassí de hi estigués obsessionat.

No, no tenen res a veure perquè tots parlen de temes diferents.
Sí, parlen del mateix.
Tots tres tenen en comú que parlen dels records de la infància, però amb matisos diferents.