Has escoltat mai un poema recitat? T'has adonat que fàcil és recordar-lo? Potser no tot, però algun fragment sempre queda a la memòria. No és estrany, perquè el poema conté alguns elements similars als d'una cançó: la rima i el ritme. La poesia, a diferència d'altres gèneres literaris, és un text per ésser dit. Per això, s'hi utilitzen recursos fonètics i rítmics que faciliten la recitació i l'audició del poema.

El ritme del poema s'obté alternant síl·labes tòniques i àtones. Cada vers exigeix dos accents rítmics: un de fort al final de cada vers, que recau en la vocal accentuada, i un altre de més feble, entre les quatre primeres síl·labes, que pot coincidir amb la vocal tònica o àtona.

La rima s'utilitza per obtenir terminacions iguals o semblants entre dos o més versos, repetint totalment o parcial els sons entres dos o més mots, a partir de la darrera vocal accentuada.

Segons el grau de coincidència entre la repetició dels sons, es poden distingir dos tipus de rima:

§ Rima consonant, coincidència entre les vocals i les consonants.
§ Rima assonant, coincidència entre les vocals.

Segons la posició de l'accent, la rima es pot classificar com a:

§ Rima aguda o masculina, si recau en la darrera síl·laba del mot.
§ Rima plana o femenina, si coincideix amb la penúltima síl·laba de la paraula.
§ Rima esdrúixola, si recau a l'avantpenúltima.

La posició normal de la rima és a final de vers, on adopta quatre tipus de distribució:

§ El continu: una successió d'una mateixa rima.
§ L'aparitat: combinació de dues rimes.
§ L' altern o encadenat (abab).
§ L'abraçat o croat (abba).